Ecologia tròfica
L’ecologia tròfica és una disciplina que s’encarrega de l’estudi dels fluxos de matèria i energia en els ecosistemes la qual determina la distribució i presència dels diferents organismes i la seva funció. En el cas dels animals aquests usualment poden ser consumidors, predadors o descomponedors i per tant tenir una posició i funció concreta en les xarxes tròfiques. Aquests consumeixen els recursos tròfics en funció de la seva disponibilitat en el medi i de la seva aportació energètica. A més, les diferències en la dieta també poden condicionar els paràmetres vitals dels individus com la productivitat i la supervivència i, en última instància, la dinàmica de la població. L’estudi de la dieta d’una espècie ens permet conèixer el seu paper dins de la xarxa tròfica d’una comunitat i les necessitats d’aquesta per tal de desenvolupar el seu cicle vital. A més, els canvis en la dieta d’una espècie al llarg del temps o en l’espai ens poden informar sobre l’abundància i disponibilitat dels recursos tròfics.
En el cas dels rapinyaires, els mètodes clàssics d’estudi de la dieta es basen en l’anàlisi de restes alimentícies, egagròpiles (boles d’aliments no digerits que regurgiten aquestes aus), o d’observacions directes. A banda d’aquestes tècniques convencionals, diversos estudis en ecologia han mostrat que la proporció d’isòtops estables del carboni (C), el nitrogen (N) i el sofre (S) en un depredador reflecteix l’assimilació d’allò que han ingerit i, per tant, la seva dieta, ja que aquesta proporció es transmet d’un nivell a l’altre de la cadena tròfica d’una manera predictible. En cas de trobar-se dos polls al niu, l’anàlisi d’egagròpiles o de restes trobades al niu no permet estimar la dieta a nivell individual. En canvi, l’Anàlisi d’Isòtops Estables (AIE) a partir de mostres de plomes de cada poll supera aquest obstacle i obre un ventall de possibilitats dins l’àmbit de l’ecologia tròfica. Tot i així, l’AIE presenta alguns inconvenients, com ara no poder informar exactament del número de preses ingerides i la identificació especifica a nivell taxonòmic, com sí ho fan les egagròpiles, però sí que és un bon mètode per conèixer l’origen de l’aliment assimilat. Per aquest motiu, utilitzem els dos mètodes de manera complementària per tal d’estudiar la dieta d’espècies com l’àliga perdiguera o l’aufrany, i obtenir així informació de l’estat de conservació dels ecosistemes on viuen.