Aufrany

Durant les darreres dècades, la població catalana d’aufrany ha patit un procés d’expansió, al mateix temps que a Catalunya s’han produït canvis importants en les activitats humanes, com l’increment de residus urbans i ramaders (abocadors), canvis en els paisatges (ramaderia semi-extensiva, incendis), i canvis socials (augment de la consciencia de conservació). Per aquest motiu, l’any 2012 vam iniciar un projecte per estudiar la dieta de l’aufrany a la Catalunya central i oriental, i conèixer la influència que tenen de les activitats humanes (ramaderia, abocadors, etc.) en la supervivència i l’estat sanitari dels individus. Per una banda, es van analitzar les restes d’alimentació obtingudes als nius, com ara ossos, plomes, pèls i altres parts d’animals que els adults porten al niu per tal d’alimentar els polls. Per altra banda, també es va realitzar un Anàlisi d’Isòtops Estables (AIE) a partir de les plomes dels polls d’aquesta espècie.

Els resultats obtinguts van mostrar que les dues metodologies emprades per determinar la dieta, restes alimentícies i AIE, coincidien a l’hora de quantificar la proporció de la dieta procedent d’abocadors. Tot i així, es van detectar biaixos per algunes altres fonts d’aliment, com ara cadàvers de ramaderia extensiva i d’animals carnívors. A més, també es va determinar que algunes parelles consumien un 50% de la dieta en abocadors i que aquestes estaven situades generalment més a prop d’aquestes instal·lacions.

Aquest estudi confirma que l’AIE és una tècnica eficaç per inferir la dieta de l’espècie durant l’època de cria, fet que obre un gran ventall de possibilitats per l’estudi de l’espècie en el marc de l’ecologia tròfica. A més, els abocadors podrien haver afavorit l’expansió d’aquesta espècie a Catalunya en àrees on no es coneixia la seva presència històricament, ja que han proporcionat aliment predictible en àrees on potser abans no n’hi havia. Tot i aquesta tendència positiva, la població catalana no deixa de ser susceptible a qualsevol canvi que pot provocar que torni a entrar en regressió. Per aquest motiu, és necessari continuar estudiant la dieta d’aquesta espècie mitjançant l’AIE per tal de conèixer el seu efecte en la supervivència i l’estat sanitari dels individus.

La realització d’aquest projecte és gràcies al suport de Red Eléctrica de España – S.A.U. i la col·laboració dels parcs naturals de Montserrat i de la Zona Volcànica de la Garrotxa de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona, del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) i de diversos naturalistes. En les tasques de camp també hi col·labora estretament el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.