Ús de l’espai i selecció de l’hàbitat

La pèrdua d’hàbitat adequat a causa dels canvis en els usos del sòl provocats pel desenvolupament urbà, la implantació de grans infraestructures (carreteres, pedreres, parcs eòlics, etc.), la substitució del sòl agrícola o forestal per industrial o residencial o la disminució d’activitats tradicionals com l’agricultura i la ramaderia extensives, s’apunten sovint entre les causes de disminució de moltes espècies amenaçades. Conèixer amb detall les àrees i els hàbitats utilitzats per aquestes espècies, doncs, és de vital importància per poder establir mesures de conservació adequades. Tot i així, en el cas de les aus rapinyaires sovint existeix un coneixement limitat d’aquesta informació, que sol centrar-se en les àrees de nidificació i als individus reproductors ja sigui perquè es considera que la reproducció és el període més important o perquè aquest tipus d’informació és el més fàcilment disponible. Tanmateix, es coneix que l’èxit reproductiu i la supervivència dels rapinyaires depèn sovint de grans territoris que inclouen no només les àrees de nidificació sinó també les àrees de cacera o d’alimentació on els individus cerquen el seu aliment.

Davant de la manca d’informació disponible per espècies com l’àliga perdiguera o l’aufrany, el seguiment anual dels territoris i tècniques diverses per conèixer els moviments dels individus com ara l’observació directa, el radioseguiment terrestre o l’ús de transmissors GPS satèl·lit, ens permet conèixer aspectes rellevants per a la conservació d’aquestes espècies com els factors de selecció dels territoris, la grandària d’aquests o els hàbitats més seleccionats. Gràcies a aquesta informació podem establir mesures de conservació adequades que beneficiaran no només a aquestes espècies “paraigües” sinó també a moltes altres espècies presents als seus territoris. Algunes d’aquestes mesures poden ser una planificació territorial sostenible que eviti la destrucció dels hàbitats, una regulació de les activitats humanes que eviti les molèsties provocades per diverses activitats de lleure sobretot a les àrees de cria i en època de reproducció, o bé centrar els esforços de mitigació de les causes de mortalitat en les àrees més utilitzades.