Aufrany

Tot i el context de creixement de la població d’aufrany a la Catalunya central i oriental es desconeixen exactament quins factors relacionats amb l’hàbitat i les característiques dels territoris poden haver contribuït a aquesta tendència.

En primer lloc es van caracteritzar els territoris en funció de diferents variables descriptores de l’hàbitat i la presència humana, com ara la disponibilitat d’aliment, l’altitud, abruptuositat i l’orientació dels territoris, la superfície urbana present als territoris i la proximitat a carretera o pista forestal. Per tal d’estimar la disponibilitat d’aliment als territoris es van obtenir dades dels censos ramaders així com les localitzacions dels diferents abocadors i punts d’alimentació suplementària situats dins de l’àrea d’estudi. Un cop obtingudes aquestes variables, es va comparar les distàncies dels punts d’alimentació als nius ocupats respecte a les distàncies a localitzacions a l’atzar. En un segon bloc, es va realitzar un model de la presència/absència de territoris en base a les variables descriptores les variables ambientals seleccionades com a rellevants.

Els resultats d’aquest estudi van concloure que hi havia una relació clara entre la distribució dels territoris ocupats i la presència de punts d’alimentació, en especial en el cas dels abocadors. A més, altres variables ambientals com la presència de roquissars, la orientació, la superfície urbana, la presència d’altres aufranys i l’abruptuositat també van ser seleccionades com a variables determinants de l’ocupació dels territoris. Aquest estudi, juntament amb l’estudi de la dieta de l’aufrany, indica que els abocadors podrien haver afavorit l’expansió d’aquesta espècie a Catalunya en àrees on no es coneixia la seva presència històricament, ja que han proporcionat aliment predictible en àrees on potser abans no n’hi havia. Tot i aquesta tendència positiva, la població catalana no deixa de ser susceptible a qualsevol canvi que pot provocar que torni a entrar en regressió. Per aquest motiu, és necessari continuar realitzant un seguiment d’aquesta població per tal d’aprofundir la relació entre els paràmetres demogràfics i la disponibilitat d’aliment als territoris.

La realització d’aquest projecte és gràcies al suport de Red Eléctrica de España – S.A.U. i la col·laboració dels parcs naturals de Montserrat i de la Zona Volcànica de la Garrotxa de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona, i de diversos naturalistes. En les tasques de camp també hi col·labora estretament el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

Publicacions relacionades

A46.- TAULER-AMETLLER, H., HERNÁNDEZ-MATÍAS, PRETUS, J.LL., REAL, J. 2017. Landfills determine the distribution of an expanding breeding population of the endangered Egyptian vulture. Ibis, 159: 757-768. https://dx.doi.org/10.1111/ibi.12495 pdf

Els abocadors i punts d’alimentació suplementària podrien haver afavorit l’expansió d’aquesta espècie a Catalunya en àrees on no es coneixia la seva presència històricament. Foto: EBC-UB.
Les àrees de cria dels aufranys es caracteritzen per ser zones abruptes, penya-segats i roquissars de muntanya mitjana, on fa el niu aprofitant coves i lleixes naturals. Foto: Helena Tauler (EBC-UB).
error: Content is protected !!

Pin It on Pinterest