Àliga perdiguera

Quan a Catalunya es va començar a estudiar l’àliga perdiguera als anys 70s del segle passat, pràcticament no existia informació científica d’aquesta espècie al nostre país, fins i tot d’aspectes tant bàsics de la biologia i ecologia d’una espècie com és la seva biologia de la reproducció i el seu comportament. La única informació que es coneixia procedia de fonts anònimes del món rural, entre ells caçadors, pagesos o pastors. Fora de Catalunya sí que existien estudis pioners a Provença i Llenguadoc, i també alguns a Andalusia i Castella. Davant la manca d’informació científica, ja a la dècada del 1970s, es va començar a realitzar observacions intensives als territoris d’aquesta espècie amb l’objectiu de conèixer la fenologia, el comportament dels adults durant el període reproductor i els factors que influeixen en el seu èxit reproductor. El seguiment anual dels territoris iniciat l’any 1980 també ha significat una font d’informació regular i actualitzada sobre aquests aspectes. Gràcies a això, coneixem que el cicle reproductor de les àligues comença a ple d’hivern, amb els vols nupcials, la reconstrucció dels nius i les primeres còpules. La posta, normalment de dos ous, sol donar-se al mes de febrer, tot i que pot variar segons la climatologia. La incubació dura uns 40 dies i la realitza majoritàriament la femella, mentre que el mascle caça i vigila el territori. Els polls neixen a partir de la segona quinzena de març i durant les seves primeres setmanes de vida són coberts per la femella, la qual els peixa i no els deixa quasi mai sols al niu. També es coneix que les àligues no adultes treuen menys polls que les adultes, és a dir, que l’èxit reproductor de les àligues varia amb l’edat dels progenitors.

Per tal d’aprofundir en l’emancipació dels joves, durant l’any 1987 es va realitzar un seguiment del comportament de 5 exemplars equipats amb radioemissors durant els seus primers mesos de vida. Entre els 60 i 70 dies d’edat els polls abandonen el niu, tot i que inicialment no saben volar i es passen el dia caminant per la vegetació i roqueters, on són vigilats pels adults que els hi van portant preses. No és fins al tercer mes que els adults deixen d’alimentar els joves, moment en que aquests decideixen deixar el territori patern i emancipar-se definitivament.

Finalment, i amb la finalitat de desenvolupar una metodologia per determinar el sexe i l’edat de les àligues, es va recopilar informació biomètrica i de patrons de variació del plomatge de 175 àligues capturades entre 1999 i 2012 a les poblacions de la península ibèrica i França. Els resultats van mostrar que és possible datar amb fiabilitat el sexe i edat de les àligues tant en mà, a partir de les mesures biomètriques, com a distància, a partir del plomatge. Aquesta informació és de gran utilitat per a les tasques de seguiment dels paràmetres demogràfics d’aquesta espècie, ja que una correcta identificació dels individus territorials permet estimar indirectament la taxa de mortalitat d’un territori a partir de la taxa de recanvi, és a dir, el número d’individus territorial desapareguts del territori o substituís per un altre del mateix sexe, en relació al número d’individus i anys considerats.

Aquests estudis han estat possible gràcies al suport de diverses administracions, entitats i empreses. Entre elles, Miguel Torres S. A., la Diputació de Barcelona, i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.