Núria Casaldàliga
Directora del Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Baughman, Sue; Brillat, Ava; Daines, Gordon; Davis, Greg; McReynolds, Stephanie JH; Roller, Margaret (2023). Building a community of assessment: final report of the Research Library Impact Framework pilot initiative. Washington, DC: Association of Research Libraries,. 73 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.rlif2023>. [Consulta: 27/11/2023].
Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1
En el cas de les biblioteques nord-americanes, l’Association of Research Libraries (ARL) el 2017 va iniciar un procés d’avaluació intern per tal d’alinear l’associació amb els objectius i necessitats dels seus socis, les biblioteques i arxius de recerca. Una de les actuacions va ser posar en marxa la iniciativa Research Library Impact Framework (RLIF), per ajudar els membres de l'ARL a comunicar l’impacte i l’alineament de les biblioteques de recerca amb la missió i els objectius de les institucions de les quals formen part.
Building a community of assessment, aparegut el març de 2023, és l’informe final de la fase pilot d’aquest procés. Es van determinar quatre àrees on focalitzar l’avaluació de l’impacte: el cicle de vida de la recerca; l’ensenyament i l’aprenentatge de l’estudiantat; les col·leccions i els espais. I, més concretament, es van plantejar donar resposta a cinc qüestions:
- Les col·leccions de la biblioteca juguen un paper a l'hora d'atreure i retenir PDI de primer nivell a la institució?
- La biblioteca contribueix als resultats equitatius dels estudiants i és un entorn inclusiu?
- La biblioteca ajuda a augmentar la productivitat i l’impacte de la recerca?
- Els espais de la biblioteca faciliten la recerca innovadora, el pensament creatiu i la resolució de problemes?
- Les col·leccions especials donen suport específic i promouen l'ensenyament, l’aprenentatge i la recerca?
En la convocatòria per dur a terme projectes de recerca per intentar donar resposta a aquestes preguntes van participar 18 universitats, entre les quals Washington, Johns Hopkins, Berkeley, Manitoba, Chicago o la Syracuse University.
La primera part de l’informe explica com cada universitat va abordar la recerca, quina metodologia van utilitzar (enquestes, estudis bibliomètrics, entrevistes amb personal investigador) i quin aprenentatge han extret del procés. A més, al final de cada una de les preguntes que es van analitzar, hi ha les citacions bibliogràfiques de tots els estudis i presentacions que els equips que feien la recerca van publicar.
La segona part de l’informe explica el seguiment que es va fer per part de l’ARL a tots els equips que van participar en els projectes per avaluar l’experiència, a partir d’entrevistes personalitzades amb membres de cada equip, enquestes a degans i directors de les biblioteques participants i una enquesta generalitzada a tot el personal que va dur a terme la recerca. En tots els casos es volia avaluar si el suport ofert per part de l’ARL havia estat suficient, l’aportació positiva que havia implicat la col·laboració amb altres biblioteques, quins aprenentatges se’n podia extreure i en quins temes de futur caldria seguir investigant.
Les conclusions finals posen de relleu que la iniciativa RLIF ha estat molt positiva, els resultats dels diversos projectes són extrapolables a altres biblioteques, i haver posat en pràctica diverses metodologies d’avaluació facilita que aquestes biblioteques comuniquin millor l’impacte de les seves actuacions a les institucions i comunitats a les que donen servei.
En els apèndixs de l’informe hi ha el guió i comentaris de les entrevistes que es van dur a terme per analitzar l’èxit de la iniciativa.
En resum, l’informe que ressenyem és interessant donat que desenvolupar una cultura d’avaluació forta i estratègica entre les biblioteques, que impliqui un compromís institucional, una capacitació professional i compartir metodologies i bones pràctiques, és útil per comunicar la importància i la rellevància de la tasca que duen a terme les biblioteques en l’àmbit de la recerca, la docència i l’aprenentatge.
Dit això, la lectura de l’informe posa més l’accent en tot el que ha implicat la iniciativa RLIF i com les universitats hi han participat, que no en els resultats dels projectes que s’han dut a terme, que es presenten de manera molt sintètica, fragmentada, i, de nou, amb un focus principalment metodològic. Per sort, la llista de referències bibliogràfiques dels informes d’aquests projectes permet ampliar la lectura i conèixer més a fons els resultats de cada una de les recerques que s’han fet. Una opció recomanable per fer una lectura més completa i àgil a la vegada és fer-ho a partir del web de l’ARL, que facilita l’accés als resultats dels diversos projectes.
1 A Catalunya, per exemple, a principis dels 2000 l’AQU va dur a terme dos processos d’Avaluació transversal dels Serveis Bibliotecaris de les universitats catalanes, tot i que després no han tingut continuïtat.
© Imatge inicial de Nasim Nadjafi a Pixabay
Els toolkits («jocs d’eines») de la UNESCO estan concebuts com a instruments d’utilitat efectiva i publicats com a complement per assolir els objectius de l’organització en els àmbits que li són propis: l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació. Pretenen proporcionar orientació, recursos i estratègies per abordar qüestions globals crítiques, sempre en línia amb els valors de la UNESCO. Hi ha múltiples toolkits que s'utilitzen en distintes àrees de treball i en cadascun d’ells s’intenta oferir bases teòriques i/o solucions aplicables als principals apartats de l’àmbit al qual es dedica el recurs. A partir d’aquí, no hi ha model formal per a aquests jocs d’eines, que es presenten i s’usen de diverses maneres.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. 
França
