La Ciència Oberta, un nou dret humà universal

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


UNESCO (2021). Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta. París: UNESCO. 36 p. Disponible a: <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379949_spa>. [Consulta: 10/01/2022].


Coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, essent ja ineludible incorporar la cultura open en qualsevol política internacional, nacional, regional o institucional vinculada a la informació o la recerca, la UNESCO va aprovar en la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència oberta.

Estem parlant d’un document aprovat pel plenari de l’Assemblea, amb representació de 193 països, i que la directora general, Audrey Azoulay, va defensar assegurant que «impulsarà l'adopció més àmplia de pràctiques obertes, fomentarà un major suport de la ciència oberta i garantirà que els resultats de la investigació siguin beneficiosos per a tots».

La Recomanació s’estructura en un preàmbul, un apartat de finalitat i objectius, una definició de ciència oberta, un capítol de valors fonamentals i principis rectors de la ciència oberta, un apartat dedicat als àmbits d’acció, i una secció final dedicada als instruments de seguiment. 

El preàmbul és l’element introductori i justificatiu de la Recomanació, que apunta a la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 19: cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres; art. 27: dret a participar i beneficiar-se del progrés científic); als principis rectors de la mateixa UNESCO (desafiaments ambientals, socials i econòmics de la població i el planeta) i, entre d’altres, la seva Recomanació sobre Recursos Educatius Oberts (2019); així com la rellevància de la ciència, la tecnologia i la innovació per respondre aquests reptes, tot vinculant-los amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com a la necessitat de promoure un accés equitatiu a la informació científica, l’intercanvi de coneixements, dades i informació científica a causa de la crisi mundial de la COVID.

En la finalitat i objectius de la Recomanació s’assenyala la seva vocació de marc de referència per les polítiques i pràctiques de les diferents disciplines, perspectives i regions, sol·licitant als estats que l’han aprovat la necessitat de crear un entorn normatiu local propici per la ciència oberta, així com la inversió en infraestructures, en serveis específics i en incentius, i en general el foment de la cultura oberta. 

La definició de ciència oberta es posiciona com la primera definició universal del concepte: «constructe inclusiu que combina diferents moviments i pràctiques amb la finalitat que els coneixements científics multilingües estiguin obertament disponibles i siguin accessibles per a tothom, així com reutilizables per part de tothom, s’incrementin les col·laboracions científiques i l’intercanvi d’informació en benefici de la societat, i s’obrin els processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials més enllà de la comunitat científica tradicional». L’extensió de la definició es podria sintetitzar en: intercanvi per l’accés i el reús més enllà de la comunitat científica. Aquesta definició es complementa amb una selecció dels elements típics de la cultura open, tant vinculats al coneixement obert (menció específica a les publicacions científiques, les dades de recerca, els recursos educatius, el programari i els equips informàtics), a les infraestructures (analògiques i digitals), a la participació dels agents socials (finançament col·lectiu, coproducció, voluntariat científic, ciència ciutadana); com al diàleg amb altres sistemes de coneixement (pobles indígenes, investigadors marginats, comunitats locals). 

En el capítol de valors i principis rectors, d’una banda els valors de la ciència oberta contemplen qualitat i integritat (s’enumeren llibertat acadèmica, recerca d’alta qualitat, ús de múltiples fonts, difusió dels resultats, i processos transparents d’avaluació), benefici col·lectiu, equitat i justícia (focus en països en desenvolupament), diversitat i inclusió (accent en el públic aliè a la comunitat científica tradicional). D’altra banda, els principis rectors inclouen transparència, control, crítica i reproductibilitat; igualtat d’oportunitats; responsabilitat, respecte i rendició de comptes; col·laboració, participació i inclusió; flexibilitat; i sostenibilitat.  

Ja entrant en els àmbits d’acció, la Recomanació de la UNESCO promou que els estats adoptin mesures concurrents en set eixos de treball: promoció d’una definició comuna de ciència oberta (s’especifica que la recerca finançada amb fons públics compleixi aquests principis, i més concretament que les publicacions científiques, les dades de recerca, el programari i els equips informàtics es publiquin amb llicències obertes o en domini públic; també s'esmenta la promoció de la bibliodiversitat de formats i mitjans, el multilingüisme i el respecte als drets dels pobles indígenes respecte als seus coneixements tradicionals); creació d’un entorn normatiu propici per la ciència oberta (polítiques i marcs jurídics coherents amb la Recomanació; igualtat de gènere; ciència ciutadana i participativa; col·laboració publicoprivada); inversió en infraestructures i serveis de ciència oberta (objectiu universal 1 % del PIB dedicat a ciència, tecnologia i innovació; connexió a Internet a tot el món; infraestructures no comercials); inversió en recursos humans, formació i educació (incloent la promoció dels Recursos Educatius en Obert); foment de la cultura de la ciència oberta i harmonització dels seus incentius (especialment en els sistemes d’avaluació i recompensa de la carrera investigadora: amb menció a DORA, la Declaració de San Francisco sobre Avaluació de la Recerca, els principis FAIR de dades; els models de publicació en obert sense tarifes –les APC–; promoció dels recursos en domini públic o amb ús emparat pels límits i excepcions a la propietat intel·lectual); impuls de l’enfocament innovador en les diferents etapes del procés científic (foment de les prepublicacions, de l’avaluació oberta, de la interoperabilitat de les dades durant el procés científic, etc.); i promoció de la cooperació internacional (incloent la demanda de confiar a la UNESCO l’elaboració d’un conjunt d’objectius de ciència oberta que recorden als ODS: «en benefici de la humanitat i la sostenibilitat del planeta»). 

Finalment, a l’apartat de seguiment de la Recomanació, s’apunta a establir mecanismes d’avaluació de les polítiques que s’impulsin, així com elaborar un marc de seguiment amb indicadors qualitatius i quantitatius compartits a escala internacional.

Encara en un context de pandèmia mundial, on la majoria de les patents de les vacunes anti COVID segueixen reservades als països rics, la UNESCO ha aprovat en plenària un document exhaustiu, ambiciós, coherent amb la seva vocació i dinàmica internacional. La Recomanació se suma i també harmonitza nombroses polítiques sectorials i geogràfiques que ja existeixen, i ho fa sense rebaixar en excés l’expectativa dels sectors més exigents. Pel fons i per la forma del document, aquest organisme de les Nacions Unides eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal, i deixa clar què s’espera de les societats econòmicament desenvolupades i també dels països en vies de desenvolupament. Poques excuses queden perquè el personal investigador i els serveis de suport d'universitats, centres de recerca, administracions públiques i organismes finançadors i reguladors actuïn al marge del benefici comú: la ciència finançada amb fons públics ha de ser oberta, o no serà ciència.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Repensant la formació dels bibliotecaris: una mirada a l’ALA

Carme Fenoll Clarabuch
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat 
Universitat Politècnica de Catalunya


Norlander, Rebecca Joy; Barchas-Lichtenstein, Jena (2021). Skills for 21st-Century librarians: learning objectives for library programming. [Chicago: American Library Association]. 16 p. Disponible a: <http://feedproxy.google.com/~r/Document-ButlletDelCobdc/~3/7U3lyJSVGcI/?utm_source=feedburner&utm_medium=email>. [Consulta: 07/01/2022].


Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, va treballar en nou competències bàsiques, però gràcies a la tasca de 12 persones referents en el camp de les biblioteques i de l’educació bibliotecària, ara disposem d’un informe detallat que descriu les necessitats formatives dels professionals en actiu.
Les conclusions tenen utilitat tant a l’hora de la programació dels graus universitaris com de la formació continuada dels professionals.

Ciència Oberta: l’estratègia de l’EOSC i les recomanacions de la UNESCO

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


EOSC (2021). Strategic Research and Innovation Agenda (SRIA) of the European Open Science Cloud (EOSC). [Ixelles: EOSC]. Version 1.0 15 February 2021. 195 p. Disponible a: <https://www.eosc.eu/sites/default/files/EOSC-SRIA-V1.0_15Feb2021.pdf>. [Consulta: 07.12.21]. 


Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així: 

«Imagineu un entorn federat i globalment accessible on els investigadors, els innovadors, les empreses i els ciutadans poden publicar, trobar i reutilitzar dades i eines dels altres per a finalitats d'investigació, innovació i educació. Imagineu que això funciona regulat per unes condicions ben definides i de confiança, amb un model sostenible i de relació qualitat-preu just. Aquest és l'entorn que s'ha de fomentar a Europa per garantir que la recerca i la innovació europees contribueixin plenament a la creació de coneixement, a fer front als reptes globals i a impulsar la prosperitat econòmica a Europa».1

La contribució de la biblioteca universitària a la recerca humanística

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].


En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.

Metadades, biblioteques i bibliotecaris. Previsions de futur

Marina Salse Rovira
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Smith-Yoshimura, Karen (2020). Transitioning to the next generation of metadata. Dublin, Ohio: OCLC. VI, 47. (OCLC research reports). Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2020/oclcresearch-transitioning-next-generation-metadata.html>. [Consulta: 29/10/2021]. 

Versió castellana feta per la Biblioteca Nacional d’Espanya:
Smith-Yoshimura, Karen (2020). La transición a la siguiente generación de metadatos. Traducción: Iván Pérez Marinas. [Dublin, Ohio]: OCLC. 89 p. (Informe de OCLC research). Disponible a: <http://www.bne.es/export/sites/BNWEB1/webdocs/Inicio/Perfiles/Bibliotecarios/La-transicion-siguiente-generacion-metadatos.pdf>. [Consulta: 29/10/2021].


Les biblioteques porten molt de temps preguntant-se per com adaptar-se a una societat que és cada vegada més digital i més global, on hi ha una gran diversitat de formats i de productors de metadades, i on cada vegada més es disposa de més informació (de confiança o no) disponible a Internet. OCLC, com a institució capdavantera en el món bibliotecari, no deixa de fer-se aquesta pregunta. I un dels problemes fonamentals, que és el que s’aborda en aquest informe, és el del canvi en la gestió de metadades i, en general, el canvi en els sistemes convencionals de catalogació que els bibliotecaris del segle XX i de principi del segle XXI teníem clarament interioritzats. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS