Cap a una nova cultura de l’avaluació: experiències institucionals en el marc de CoARA

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA. (2025). Barcelona: Institut de Bioenginyeria de Catalunya. 3 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLztiU5moh1RPvMAmDVbuwW1fNq2zawSFF>. Presentacions disponibles en <https://zenodo.org/communities/jornadacoaracatalunya/records>. 


La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (https://coara.eu/agreement/the-agreement-full-text/), publicat el juliol de 2022. 

El dijous 17 de juliol de 2025, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va acollir la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA” (https://events.ibecbarcelona.eu/reformingresearchassessment), un espai en què diverses institucions catalanes van compartir les seves experiències en la implementació dels principis de CoARA, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema d’avaluació més just i integral. 

L’activitat es va estructurar en tres parts. La primera va estar dedicada a la presentació de cinc projectes finançats en el marc de la primera convocatòria del CoARA Cascade Funding Programme, un mecanisme de suport econòmic destinat a promoure transformacions institucionals en les pràctiques d’avaluació. Aquest programa contempla dues convocatòries (abril-juny de 2024 i febrer-abril de 2025) i subvenciona projectes d’un any en tres modalitats: intercanvi de coneixement (teaming projects); proves pilot (institutional pilot projects); i canvis institucionals (institutional change projects). 

En aquesta sessió, es van presentar els projectes liderats per diferents institucions. La UOC es va centrar en consolidar l’estratègia institucional de coneixement obert; la Universitat Ramon Llull va revisar les seves pràctiques d’avaluació per identificar les dimensions clau del nou paradigma (ampliació del concepte de recerca, inclusió de narratives, transparència, etc.); la UAB va aplicar els criteris CoARA a una convocatòria interna d’ajuts postdoctorals; l’IBEC va desenvolupar un projecte conjunt en col·laboració amb la Université de Carthage (Tunísia); i el Centre de Regulació Genòmica va incorporar narratives d’impacte als seus processos d’avaluació. En general, totes les intervencions van coincidir en la necessitat de sensibilitzar el personal investigador, atesa la manca de coneixement o l’escepticisme envers la proposta de reforma. També es va remarcar la importància de formar adequadament els avaluadors que hauran d’aplicar els nous criteris, així com la dificultat de fer arribar aquestes iniciatives a tot el col·lectiu investigador, sovint sobrecarregat d’activitats. 

La segona part de la jornada va posar el focus en el desenvolupament de plans d’acció institucionals. Es van presentar les estratègies de tres centres de recerca (ISGlobal, CREAF i IDIBAPS) i dues universitats (UPC i UB). Els ponents dels centres van destacar la necessitat d’un compromís institucional ferm, amb la implicació activa de les direccions, per tal que els principis de CoARA s’integrin transversalment a totes les polítiques internes. També van remarcar la conveniència de reconèixer formalment la feina dels avaluadors. Les universitats, per la seva banda, van assenyalar la complexitat d’aplicar criteris qualitatius en institucions amb gran diversitat disciplinària, la necessitat d’elaborar rúbriques específiques i l’exigència de disposar de temps per implementar els canvis de manera efectiva. 

Finalment, la taula rodona de cloenda va oferir una visió més àmplia amb la participació d’agents clau del sistema català de recerca. AQU Catalunya va abordar la integració dels principis de CoARA en els processos d’acreditació. La Fundació “la Caixa” va expressar el seu interès per l’impacte social de la recerca que financen. La Institució CERCA, coordinadora dels 42 centres de recerca del sistema català, i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), amb responsabilitats d’avaluació en el sistema de salut, van aportar també la seva perspectiva sobre la implementació del nou model d’avaluació basat en evidències i orientat a la millora contínua. 

Si hem de destacar trets comuns entre les diferents experiències exposades a la jornada en podríem indicar tres: en tots els casos les institucions adherides a CoARA creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; també estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”. 

La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació. 

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 


SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

«Viure entre llibres», pòdcast de Martí Figueras

Antoni Daura Jorba
Llibreter i editor 
Llibres Parcir
Manresa


Figueras, Martí. Viure entre llibres [pòdcast]. [Sant Joan Despí]: 3Cat, 21 d’abril de 2025. 12 episodis. <https://www.3cat.cat/3cat/viure-entre-llibres/>. [Consulta: 15 juliol 2025]. 


La creació de pòdcasts, és a dir, continguts gravats en àudio de manera aparentment espontània i natural, com una conversa, difosos mitjançant canals en línia, ha esdevingut una nova forma de comunicació. La seva agilitat i la simplicitat tècnica a l’hora d’elaborar-los n’han fet un producte atractiu, tant per als seus creadors, com per als oients. Una altra cosa és la seva perdurabilitat en el temps, però això ja és una altra qüestió. No deixa de ser, de fet, un reportatge realitzat en un moment determinat. 

El món del llibre també hi ha entrat de ple. A vegades, per fer promoció de títols o autors concrets. En aquesta ocasió, la sèrie que ressenyem es dedica a les llibreries. Efectivament, en Martí Figueras visita una dotzena d’establiments i manté un diàleg fluid amb els seus responsables: Ricard Caba (Nou Rals de Viladecans), Maite Cusó (La Pebre Negre de Barcelona), Irene Bonet (Drac d’Olot), Fe Fernández (L’Espolsada de les Franqueses del Vallès), Toni Ferrón (Foster & Wallace de Vic), Marta Farré (La Singratalla de Tremp), Andrea Giovannoli (L’Argonauta de Balaguer), Anna Riberaygua (La Puça d’Arsèguel), Jaume Huch (Casa Huch de Berga), Ester Galindo (La 2 de Viladrich, de Tortosa) i Lídia Lobato, Meritxell Rals i Jordi Vilà (una representació dels llibreters presents a la booktown «Poble de Llibres», a Calonge). 

Les biblioteques, al llarg de tota la nostra vida

Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025]. 


L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.  

Crònica de la jornada de Ciència Ciutadana: el coneixement no sols es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat

Candela Ollé 
Ciències de la Informació i la Comunicació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Aurora González-Teruel
Departament d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València

Membres del projecte “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”


Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social. València: Universitat de València. 4 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/watch?v=zgJqZRMsFFM&list=PLxHTIX0tYDtPDhEbeaoQG_quOLKhD5Qin>


El seminari “Ciència oberta, ciència ciutadana: impacte i benefici social”, celebrat a la Universitat de València el passat 6 de juny de 2025, s'emmarca en el projecte de recerca “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projecte d'I+D10-2+2 MICIU / AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE). La jornada va reunir acadèmics, gestors i representants d'institucions públiques amb l'objectiu comú de reflexionar sobre les transformacions contemporànies a la pràctica científica, derivades dels principis d'obertura, participació i impacte social.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS