Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Scholarly communication librarianship and open knowledge (2023). Maria Bonn, Josh Bolick and Will Cross (eds). Chicago: Association of College and Research Libraries. XV, 512 p. Disponible a: <https://bit.ly/SCLAOK>. [Consulta: 10/04/2023].
Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.
El llibre s’estructura en tres parts. La primera s’organitza en cinc capítols que ofereixen algunes definicions i una introducció a les pressions econòmiques, tecnològiques, socials, polítiques i legals que configuren el treball en comunicació científica en biblioteques universitàries.
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 
