accés obert

10+10= passat, present i futur de l'accés obert

Sebastiano Giorgi-Scalari
Crai – Oficina de Difusió del Coneixement- Col·laborador
Grup d'Innovació Docent Consolidat e-Galènica
Universitat de Barcelona
 

Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open (2012). Disponible a: http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-recommendations [Consulta: 12/12/2012]

10/10/10 10:10:10Aquesta nota és un comentari sobre el document recentment publicat al web de la Budapest Open Access Initiative, deu anys després de les primeres declaracions d'intencions, i coincidint amb la seva versió en català, a càrrec de l'Oficina de Difusió del coneixement del CRAI de la Universitat de Barcelona. En l'elaboració de l'esmentat document han participat personalitats del món acadèmic tradicionalment vinculats al moviment Open Access i promotors del mateix, entre els quals destaquen noms com Jean-Claude Guédon, Peter Suber o Alma Swan. En la llista de redactors, s'observen també institucions fortament involucrades en el procés d'obertura de la ciència i del coneixement en general. Alguns exemples són Creative Commons, Open Society Foundation, Joint Information Systems Committee, The Wellcome Trust, Public Library of Science (PLOS), SURF, eLife, Research Libraries UK (RLUK), així com universitats d'excel·lència, com ara Harvard o University College London.

Eines per mesurar la publicació acadèmica

Lluís Vicente
Director Biblioteca Ateneu
 

Webometrics: Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources. [Oxford]: JISC: Oxford Internet Institute, University of Oxford.
<http://microsites.oii.ox.ac.uk/tidsr/kb/webometrics>. [Consulta: 25/07/2012].


Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.

Accés obert: actituds, percepcions i comportaments

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fry, J.; Probets, S.; Creasa, C.; Greenwood, H.; Spezia, V.; White, S. PEER Behavioural Research: Authors and Users vis-a-vis Journals and Repositories. Final Report. August 2011. http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_D4_final_report_29SEPT11.pdf [Consulta: 13/02/2012].

El projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research) investiga els possibles efectes de l'autoarxiu a gran escala per part dels investigadors dels resultats de la seva recerca, l'anomenada "ruta verda" de l'accés obert. És a dir, quines conseqüències tindria l'adopció generalitzada de l'autoarxiu sobre l'accés a la informació per part dels usuaris, la visibilitat dels autors i, sobretot, la viabilitat de les revistes científiques?

En el marc d'aquest projecte s'estan desenvolupant diversos estudis, un dels quals, realitzat per investigadors de la Loughborough University, ha analitzat les percepcions, motivacions i comportament d'autors i lectors. Quin és el seu grau de coneixement de les iniciatives d'accés obert i quins són els factors motivadors i desmotivadors que influeixen en la seva adopció?

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert

Ernest Abadal
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Presentació

Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.

Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert