accés obert

Janet Finch (Chair) / Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications: Report of the Working Group on Expanding Access to Published: Research Findings: Report of the Working Group on Expanding Access to Published Research Findings // 2012
http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf
resum executiu a:
http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-executive-summary-FINAL-VERSION.pdf

Parafrasejant Rayuela de Julio Cortázar, podem dir que l'ideal de l'OA ha estat portat "en alas de la fantasia hasta el borde mismo del horizonte".

L'informe del comitè d'experts presidit per Janet Finch sobre com expandir l'accés als resultats publicats de la recerca considera que l'OA és l'horitzó proper en el que se situarà la comunicació científica.

Des de juny d'enguany que es va publicar, l'Informe Finch –segurament com Rayuela- ha estat més citat que llegit, i –també com la novel·la de Cortázar- pot llegir-se del principi al final o traçant-se un recorregut personal fet dels diferents capítols. Pot llegir-se'n també el resum executiu que ha estat publicat independentment de l'informe, resum inclòs també en la versió completa de l'informe.

Webometrics: Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources. [Oxford]: JISC: Oxford Internet Institute, University of Oxford.
<http://microsites.oii.ox.ac.uk/tidsr/kb/webometrics>. [Consulta: 25/07/2012].

Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."