accés obert

Ciència oberta a França: un centenar d’accions per accelerar l’obertura de la recerca

Enviat per Ciro Llueca el Dc, 22/09/2021 - 10:16

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

France. Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation (2021). Ouvrir la science!: bilan du Plan national pour la science ouverte 2018-2021. [Paris: le Ministère]. Disponible a: <https://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/science_ouverte/24/3/Bilan_PNSO_v2_1414243.pdf>. [Consulta 21/08/2021].

France. Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation (2021). Deuxième Plan national pour la science ouverte: généraliser la science ouverte en France 2021-2024. [Paris: le Ministère]. Disponible a: <https://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/science_ouverte/20/9/MEN_brochure_PNSO_web_1415209.pdf>. [Consulta 21/08/2021].

L’actualització del pla francès de ciència oberta va ser presentat per Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació, des de 2017, amb la mirada al període 2021-2024 i els objectius de generalitzar la pràctica científica en obert, la compartició i obertura de dades de recerca, la incorporació de la recerca en obert a l’avaluació, i la promoció del programari lliure sorgit de la recerca. 

Els antecedents d’aquest Pla 2021-2024 se situen en la seva versió anterior, el Pla 2017-2021, i prèviament en la Llei 1674/2020, de programació de la recerca 2021-2030, així com en el Plan national pour la Science Ouverte (2018), i l’Amsterdam Call for Action on Open Science (2016). 

Les revistes en accés obert «diamant»: el vell nou camí

Enviat per Miguel Navas el Dc, 14/07/2021 - 21:03

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Bosman, Jeroen; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Proudman, Vanessa (2021). The OA diamond journals study. Part 1: findings. [Strasbourg]: Coalition S. 128, [44], 31 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4558704>. [Consulta: 30/06/2021].

Becerril, Arianna; Bosman, Jeroen; Bjørnshauge, Lars; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Torny, Didier (2021). The OA diamond journals study. Part 2: recommendations. 36 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4562790>. [Consulta: 30/06/2021]. 

Segons les declaracions BBB (Budapest, Bethesda i Berlín), una revista d’accés obert és aquella per a la qual no s’ha de pagar per llegir, entre d’altres coses. Això no obstant, al món occidental i sobretot anglosaxó, la font d’ingressos s’ha desplaçat d’aquest model de pagar per llegir, a pagar per publicar, de manera que el terme «OA journal» o «gold OA journal»1 s’aplica principalment i per defecte a les revistes que cobren APC (article processing charges), tot i que el 72 % de les revistes existents al món no ho fan.2 Així les coses, i a despit de l’opinió de la «perifèria científica» (Amèrica Llatina i països emergents), s’havia de buscar un terme per a identificar les revistes en obert que no cobraven per publicar, i es van encunyar mots com «diamond», «platinum» o fins i tot «subsidized», que venen impregnats d’una connotació de valor inferior respecte a «gold». Això ha donat peu a molta controvèrsia sobre la suposada major qualitat d’una revista OA pel simple fet de cobrar per publicar, però no és intenció d’aquesta ressenya d’entrar en sidrals d’aquesta envergadura. 

Sobre el paper de les biblioteques acadèmiques europees en el context dels llibres en accés obert: una panoràmica per països

Enviat per Ángel M. Delgad... el Dc, 12/05/2021 - 12:06

Ángel M. Delgado-Vázquez
Coordinador de Apoyo a la Investigación en la Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553 

Morka, Agata; Gatti, Rupert. (2021). Academic libraries and open access books in Europe: a landscape study. [Bruxelles]: OPERAS. 63 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4483773>. [Consulta: 12/04/2021].

Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades. 

Sembla que per fi es comença a entreveure un model de negoci viable per a aquesta tipologia documental precisament de la mà de l’accés obert. Via edició directa per part de les institucions acadèmiques, o bé mitjançant el pagament de taxes de processament a través de projectes i d’altres esquemes de finançament, s’observa un interès renovat perquè les monografies de recerca i els volums editats tornin al lloc que els correspon en el paradigma de la comunicació científica. 

Una relació en tensió: ciència oberta i avaluació científica a Iberoamèrica

Enviat per Nancy Diana Gómez el Dc, 17/03/2021 - 20:34

Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)

Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a: 
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].

L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
 
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:

- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.

- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.

- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.

- Difondre les experiències d’èxit.

Visió global de l’accés obert en l’àmbit bibliotecari: una sola direcció, diferents velocitats

Enviat per Alexandre López... el Dc, 10/02/2021 - 18:51

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 

L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert