avaluació

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

Cap a una avaluació de la ciència més diversa, plural i reflexiva: el paper fonamental de les institucions finançadores de la recerca

Sergio Villanueva Baselga
Responsable de Relacions Internacionals
Cap d’Estudis del grau de Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Curry, Stephen; de Rijcke, Sarah; Hatch, Anna; Pillay, Dorsamy; Van der Weijden, Inge; Wilsdon, James (2020). The changing role of funders in responsable research assessment: progress, obstacles and the way ahead. London: Research on Research Institute. 63 p. (RoRI working paper; 3). Disponible a: <https://rori.figshare.com/articles/report/The_changing_role_of_funders_in_responsible_research_assessment_progress_
obstacles_and_the_way_ahead/13227914/1
>. [Consulta: 27/01/2022].


De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 

Una relació en tensió: ciència oberta i avaluació científica a Iberoamèrica

Nancy Diana Gómez
Grupo Tecnodoc
Universidad Carlos III de Madrid (UC3M)


Babini, Dominique; Rovelli, Laura (2020). Tendencias recientes en las políticas científicas de ciencia abierta y acceso abierto en Iberoamérica. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; [Madrid]: Fundación Carolina. 184 p. (Ciencia abierta). Disponible a: 
<http://webcarol.antares-e.com/wp-content/uploads/2020/12/Ciencia-Abierta.pdf>. [Consulta: 10/02/2021].


L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
 
Per dur-lo a terme planteja les següents accions:

- Iniciar un debat sobre l’avaluació científica i els indicadors de qualitat considerats a la regió.

- Contribuir a una comparació sistemàtica entre les polítiques i lineaments de la ciència oberta, l’accés obert i dades obertes vinculats a les trajectòries de recerca dels científics.

- Analitzar alternatives, per vincular l’avaluació de les publicacions científiques amb els seus indicadors d’impacte en el context de l’accés obert de cada país.

- Difondre les experiències d’èxit.

Canals de publicació dels resultats de les recerques

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina


Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].


L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

Transformació digital, com saber quin és el punt en el qual es troba la nostra organització?

Lluís Vicente
Responsable de transformació digital
RCD Advocats


II Informe nivel digital directivo en España 2017 (2018). [Barcelona: EADA Business School: RocaSalvatella]. Disponible a: <https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/descargar/competencias-digitales-2017>. [Consulta: 22/09/2018].


La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia per millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?

Pàgines

Subscriure a RSS - avaluació