biblioteca

Un diagnòstic per conèixer les biblioteques públiques de Colòmbia i els seus usuaris

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública del Estado de Salamanca
Facultad de Documentación de la Universidad de Salamanca

Diagnóstico Nacional de la Red Nacional de Bibliotecas Públicas (RNBP) (2014) Ministerio de Cultura, República de Colombia, Biblioteca Nacional de Colombia. Disponible en http://issuu.com/proyectotic/docs/diag_nacional_rnbp/0 [Consulta: 21/09/2015].


Pel coneixement del sector cultural i bibliotecari de Colòmbia, aquest document presenta les principals troballes del Diagnòstic Nacional de la RNBP. L'estudi, el treball de camp va ser realitzat entre juliol i setembre de 2013, va cobrir el 98% de les biblioteques públiques adscrites a la RNBP (1.302 biblioteques, al llarg i ample del territori nacional, de les 1.404 biblioteques registrades), i va recopilar informació entre les biblioteques públiques, els usuaris potencials i els usuaris reals de les mateixes. L'anàlisi i resum de les dades finals va ser encarregat al Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC-Unesco).

Preservació d’eBooks, nou repte per a biblioteques i centres de documentació

Lluís Vicente
Director de la Biblioteca i Arxiu històric
Ateneu Barcelonès

Amy Kirchhoff and Sheila Morrissey (2014). Preserving ebooks. Digital Preservation Coalition. Disponible a: http://dx.doi.org/10.7207/twr14-01 [Consulta: 13/07/2015]

L’ús d’eBooks i els serveis derivats per a biblioteques i centres de documentació ha estat un dels grans reptes del sector als darrers temps. Com accedeixen els usuaris, quina és la forma i condicions d’adquisició o quins han de ser els dispositius de lectura són qüestions treballades i tractades per professionals d’arreu del món. En aquest sentit, també s’han de tractar les qüestions relacionades amb la preservació digital, la qual ha de permetre l’accés i l’ús en el futur d’aquests nou tipus “d’artefacte llibre”. L’estudi Preserving eBooks d’Amy Kirchhof i Sheila Morrissey -dins del marc de l'anàlisi que fa la Digital Preservation Coalition en diversos camps- planteja quins són els principals problemes i models seguits en matèria de preservació digital de llibre electrònic. Els objectius de l’estudi són identificar els riscs generats i assegurar l’accessibilitat en el futur, tot treballant aspectes com la integritat, el context, la procedència i la identificació de les dades. En definitiva, com construir el patrimoni digital de biblioteques i centres de documentació.

Design Thinking for Libraries: pensa el futur de la biblioteca com ho faria un dissenyador

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona

Design thinking for libraries [en línia]: a toolkit for patron-centered design. San Francisco: IDEO LP, c. 2014. Disponible a: http://designthinkingforlibraries.com [Consulta: 11/05/2015]


Com podem transformar les biblioteques en laboratoris de creació i aprenentatge, veritables motors culturals i de foment de la lectura i del coneixement? De quina manera podem adaptar els serveis a l'entorn digital i millorar l'experiència de l'usuari? Com podem transformar els equipaments en espais de relació i vertebració social de la comunitat? Quins han de ser els usos i les funcions de la biblioteca del futur?

Fa anys que des de l'àmbit professional busquem com reorientar el model del servei de biblioteca, i sovint, malgrat tinguem clar cap a on hem d'anar, ens costa saber per on hem de començar. No estem sols en aquesta escomesa. Les biblioteques públiques de Chicago, als EUA, i les d'Aarhus, a Dinamarca, l'any 2013 van començar a treballar conjuntament amb l'organització IDEO.org en un projecte patrocinat per la iniciativa Global Libraries de la Bill & Melinda Gates Foundation, en el qual van acabar implicant-se més de quaranta biblioteques de deu països d'arreu del món.

Interfícies de biblioteques: innovació i tendències

María Luisa Alvite Díez
Área de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León

Muller, Catherine (2014). Étude et repérages sur les interfaces documentaires innovantes. EnssibLab, p. 112. Disponible en:
<http://www.enssib.fr/sites/www/files/images/enssibLab/rapport-expertise-hdnum.pdf> [Consulta:25/04/2015]

Les biblioteques han apostat en els últims anys per la implementació de plataformes que permetrien prescindir de l'OPAC convencional en favor d'una interfície autònoma que faciliti l'accés al conjunt dels materials de la biblioteca emulant el comportament d'un cercador web. Convergeixen paral·lelament aquests desenvolupaments amb l'aplicació en biblioteques de nous models de dades, utilitats derivades de la web semàntica o iniciatives de dades obertes enllaçades, entre d'altres.

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca