biblioteca

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

BOBCATSSS Barcelona 2014

Aina Giones-Valls
es.linkedin.com/in/ainagiones/
 

BOBCATSSS. 24th International Conference on Information Science. Barcelona, 29-31 Gener 2014. <http://bobcatsss2014.hb.se/>

Santiago MartínL'edició d'enguany del BOBCATSSS1 ha estat organitzada per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Borås. Ha comptat amb 240 participants de 26 nacionalitats diferents (Dinamarca, Hongria, República Txeca, Estats Units, Turquia, Nigèria o Sud Àfrica, entre d'altres).

El tema d'enguany era: Library (r)evolution: Promoting sustainable information practices,
i entre les intervencions presentades durant el congrés cal destacar la presència dels treballs fets per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. En Miguel Navas-Fernández va presentar Sustabilitity for open access journals: a short review; en Jordi Corvillo Martínez feu Catalan netlabels and music discovery in catalan public libraries; els estudiants Albert Rubio i en Vicent Gil feren Making your information automatic; Patron-Driven Acquisitions (PDA) of e-books: new life for library catalog? on hi va participar en Cristòbal Urbano i Evolution of university libraries in the Republic of Ecuador per la Lilian Susana Molina Benavides i el workshop on hi va participar l'Anna Noguera que portava per títol Is online privacy sustainable in the future? Es va comptar també amb la participació de la Patricia Russo amb Free software in libraries? Yes, you can i també va participar en Rubèn Pocull que va presentar Improving the energy management in an academic library: the case of the Rector Gabriel Ferraté Library. Apart de tractar la sostenibilitat a les sessions acadèmiques, també s'han aplicat pràctiques de sostenibilitat en el transcurs del congrés. Per exemple, utilitzant bosses biodegradables, gots, tovallons i coberts compostables, així com tot el cartró i paper reciclat i blanquejat amb oxigen.

La biblioteca: espai de creació i cooperació


Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica
 

Brown, Allison P. Library Publishing Toolkit. Geneseo, NY: IDS Projecte Press, 2013. 381 p. ISBN: 978-0-9897226-0-5 (print), 978-0-9897226-1-2 (PDF), 978-0-9897226-2-9 (EPub) http://www.publishingtoolkit.org/

Ens trobem davant la primera edició del resultat d'un projecte liderat per la Milne Library1 de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System2, que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l'edició i publicació en l'àmbit bibliotecari.

Si bé el suport a l'edició no ens ve de nou, si que és cert que no ha estat fins als darrers anys quan aquests serveis s'han anat configurant, cada cop més, com un eix estratègic en el desenvolupament de nous serveis bibliotecaris.

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca