biblioteques de recerca

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl

Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació¹.

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].

A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l’European University Institute (EUI)

Johnson, L.; Adams Becker, S.; Estrada, V.; Freeman, A. (2015). NMC Horizon Report: 2015 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2015-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 18/02/2016]

Per segon any (consecutiu) el New Media Consortium (NMC) ha llançat l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca. L’edició del Horizon Report: 2015 Library Edition és triplement interessant per les següents raons:

a.    Continua –potser és massa precipitat dir consolida– la voluntat de l’NMC de fer un informe anual sobre tendències i reptes de l’àmbit de les biblioteques.

b.    Ens ofereix una nova llista ben estructurada d’allò que diversos experts ens diuen que ens depara el futur.

c.    Ens permet comparar les noves prediccions amb les que va fer fa tot just un any. Cal destacar que és sempre arriscat fer prediccions, però que encara ho ha de ser més fer-les per períodes d’un, tres i cinc anys... i posar-se a fer-ne de noves 12 mesos més tard.