biblioteques universitàries

Sobre el paper de les biblioteques acadèmiques europees en el context dels llibres en accés obert: una panoràmica per països

Ángel M. Delgado-Vázquez
Coordinador de Apoyo a la Investigación en la Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553 


Morka, Agata; Gatti, Rupert. (2021). Academic libraries and open access books in Europe: a landscape study. [Bruxelles]: OPERAS. 63 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4483773>. [Consulta: 12/04/2021].


Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades. 

Sembla que per fi es comença a entreveure un model de negoci viable per a aquesta tipologia documental precisament de la mà de l’accés obert. Via edició directa per part de les institucions acadèmiques, o bé mitjançant el pagament de taxes de processament a través de projectes i d’altres esquemes de finançament, s’observa un interès renovat perquè les monografies de recerca i els volums editats tornin al lloc que els correspon en el paradigma de la comunicació científica. 

Suport a la recerca: com fer amistats i influenciar en la universitat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].


OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 

L’edició acadèmica a les biblioteques: horitzons per avançar (i excel·lir)

Mireia Salgot Negre
Biblioteca de la UOC
Biblioteca per a la Recerca


Agate, Nicky; Beamer, Jennifer; Bedford, Elizabeth; Boczar, Jason; Bjork, Karen; Guimont, Corrine; Harmon, Ian; Hunter, Matthew; Johnson, Annie; Wipperman, Sarah; Gabler, Vanessa; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing research agenda: April 2020. 17 p. (LPC publications; 2). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317124>. [Consulta: 31/08/2020].

Brown, Allison; Cole, Emily; Ho, Adrian; Hurford, Amanda; Kowalski, Melanie; Laird, Ally; Lange, Jessica; Soper, Devin; Syma, Carrye; Polley, Ted; Fruin, Christine; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing competencies. (LPC publications; 3). 10 p. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317123>. [Consulta: 31/08/20202].


Per a tots és conegut el terme «Library Publishing» consolidat al món anglosaxó i que defineix la pràctica que una biblioteca ofereixi serveis d’edició. 
Més enllà de la tasca de digitalització i preservació digital, de la creació de repositoris acadèmics i de la difusió de continguts ja editats, les biblioteques universitàries estan estenent les seves competències i funcions per ser un element actiu dins del complex ecosistema de la comunicació científica. 
Els informes que avui ressenyem tenen aquest context i han estat elaborats per comitès d’experts de la Library Publishing Coalition (LPC). Creada el 2013, és una robusta xarxa d’unes 90 biblioteques acadèmiques i de recerca, bàsicament americanes, però també hi ha alguns membres d’Austràlia, Canadà i el Regne Unit. Té com a missió millorar, promoure i explorar projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició acadèmica i esdevenir un fòrum professional d’intercanvi de bones pràctiques i expertesa. Els objectius plantejats en aquests treballs són reflexionar sobre els serveis d’edició en les biblioteques i els seus rols professionals. Es defineix una agenda de recerca, identificant aquelles àrees on les biblioteques han d’aprofundir, investigar, analitzar resultats, esdevenir creatives, redefinir rols i trobar solucions als reptes actuals per millorar l’edició acadèmica dins de les universitats i, per què no, esdevenir-ne agents transformadors. 

Així són els sistemes de gestió bibliotecària que volem

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Evans, Gwen; Schonfeld, Roger C. (2020). It’s not what libraries hold; it’s who libraries serve: seeking a user-centered future for academic libraries. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.312608>. [Consulta: 22/05/2020].


Ens hem referit anteriorment als treballs d’Ithaka, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que es dedica, entre d’altres coses, a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica1. Un comú denominador en aquests informes és la seva determinació per donar veu als usuaris dels serveis bibliotecaris, per sobre d'altres factors. 

En el present cas, l'anàlisi se centra en OhioLINK, un consorci amb 117 biblioteques d'educació superior de diversa tipologia, impulsat el 1987 per l'estat d'Ohio (EUA) amb l'objectiu de crear un catàleg col·lectiu «as expeditiously as possible». Superat amb escreix l'encàrrec inicial, en l'actualitat és un referent de cooperació bibliotecària, si més no per l'heterogeneïtat dels seus membres: biblioteques universitàries, hospitalàries, d'instituts, centres de documentació especialitzats, tots a una.

Biblioteques de recerca, Wikimedia i dades obertes enllaçades

David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid


ARL White Paper on Wikidata Opportunities and Recommendations (2019). ARL Task Force on Wikimedia and Linked Open Data. Washington D.C.: Association of Research Libraries – Wikimedia Foundation. 59 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2019/04/2019.04.18-ARL-white-paper-on-Wikidata.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].


Com aconseguir que les principals biblioteques universitàries dels Estats Units i el Canadà, i alguns altres grans centres amb recursos d’informació pública d’aquests països, augmentin la visibilitat de les seves col·leccions, de les seves activitats i dels seus investigadors? I, com compartir esforços per aprofitar la seva experiència descrivint aquests continguts? Respondre, entre d’altres, a aquestes dues preguntes va ser el que va dur l’Association of Research Libraries (ARL) a unir les seves forces amb una de les iniciatives de difusió de coneixement col·laboratiu més conegudes del món: la Wikimedia Foundation, organització responsable de la Wikipedia.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries