biblioteques universitàries

Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 


1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].


Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

A cada tipologia d’universitat, la seva biblioteca

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


Malpas, Constance; Schonfeld, Roger; Stein, Rona; Dempsey, Lorcan; Marcum, Deanna (2018).
University futures, library futures: aligning library strategies with institutional directions.
Dublin, OH: OCLC Research. 118 p. ISBN: 978-1-55653-076-0. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/WS5K-DD86>. [Consulta 30/12/2019].


L’informe University futures, library futures és el fruit de la col·laboració entre dues organitzacions amb una àmplia experiència en la realització d’informes prospectius. D’una banda, l’àmbit de recerca d’OCLC, que estudia temes tècnics, tendències bibliotecàries i necessitats i hàbits dels usuaris i, de l’altra, Ithaka S + R, molt activa en recerques en l’àmbit de l’educació superior. Amb l’experiència de les dues organitzacions per abordar des d’una perspectiva sistèmica els canvis que es donen en els seus respectius sectors, van posar en marxa un estudi per identificar com els canvis que s’estan donant en l’educació superior es reflecteixen en els serveis de les biblioteques acadèmiques i en les percepcions del valor de la biblioteca en el si de la universitat.

Adquisicions a biblioteques universitàries nord-americanes: algunes tendències recents

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Daniel, Katherine; Esposito, Joseph; Schonfeld, Roger C. (2019). Library Acquisition Patterns: report. [New York]: Ithaka S+R. 49 p. Disponible a: <https://sr.ithaka.org/wp-content/uploads/2019/01/SR-Report-2018-Library-Acquisition-Patterns-01292019.pdf>. [Consulta: 08/03/2019]. 


Un procés de digitalització de la informació ─universal, accelerat i imparable─ està modificant de manera evident les pràctiques lectores i també els mètodes d'accés a la informació. Aquest fet cultural, històric i transcendent està provocant que les biblioteques estiguin perdent la centralitat en l'accés únic a la informació que fins en un passat ben recent havien tingut. 

Aquesta realitat es veu acompanyada per una desaparició lenta dels fons impresos en els espais bibliotecaris. Els responsables de biblioteques planifiquen sovint en una direcció: esporgar dels fons les obres que, com a tipologia documental o contingut, han perdut l’interès del públic per habilitar en el seu lloc tota mena d’espais: el públic està substituint les prestatgeries.

El client sempre té la raó?: les biblioteques universitàries estatunidenques vistes pel seu professorat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Blankstein, Melissa; Wolff-Eisenberg, Christine (2019). Ithaka S+R US Faculty survey 2018. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.311199>. [Consulta: 23/04/2019].


Un dels moments estel·lars del recent congrés de l’Association of College and Research Libraries (ACRL 2019 Recasting the narrative) celebrat a Cleveland (3.000 assistents) fou la presentació del nou informe triennal d’Ithaka, una organització sense ànim de lucre amb quatre serveis ben coneguts per les biblioteques universitàries: ArtStor, JStor, Portico i Ithaka S+R, centrat aquest darrer a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica. 

Per entendre l’abast de l’informe s’ha de partir de les dades: 10.919 respostes a un qüestionari enviat la tardor de 2018 a 150.941 persones de la comunitat universitària estatunidenca, membres del professorat en un sentit ampli, classificats segons la seva pertinença a Humanitats, Ciències Socials, Ciències o bé Ciències de la Salut. La mida importa, si tenim en compte que estudis similars parteixen d’una mostra menor, per molt que la taxa de resposta pugui superar aquest 7,2 %. Un altre factor contundent és la traçabilitat de les tendències, atès que l’informe es publica periòdicament des de l’any 2000, i l’Ángel Borrego ha ressenyat puntualment els informes precedents1 per al Blok de BiD. És, doncs, un informe que complementa els que habitualment es publiquen basats en l’opinió de grups d’experts mitjançant Delphy.2 

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries