biblioteques universitàries

Quin futur per a les biblioteques universitàries?

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 07/03/2018 - 00:10

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].

Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Enviat per Clara Riera el Dc, 31/01/2018 - 21:42

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)

Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].

A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Enviat per Laia Alonso el Dc, 17/01/2018 - 00:10

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].

L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 20/09/2017 - 00:12

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].

A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 19/07/2017 - 07:20

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].

L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries