Daniel Gil
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona
The librarian’s guide to citizen science: understanding, planning, and sustaining ongoing engagement in citizen science at your library. (2019). Editors: Darlene Cavalier, Caroline Nickerson, Robin Salthouse, Dan Stanton. School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University. 43 p. Disponible a: <https://s3-us-west-2.amazonaws.com/orrery-media/misc/CitSci_Librarians_Guide_02_22_r1.pdf>. [Consulta: 22/10/2020]
Fa uns mesos, en aquest mateix blog, ja vaig publicar una ressenya de l’informe Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa en què exposava que «La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades». Aquesta idea de fons es repeteix en aquest nou informe, aquesta vegada editat als Estats Units d’Amèrica per l’School for the Future of Innovation in Society, de l’Arizona State University, que és a més la impulsora des del 2014 del portal SciStarter, on es poden trobar multitud de projectes de ciència oberta i ciutadana que les biblioteques poden incorporar als seus plans d’actuació. I malgrat ser un informe sobre la realitat i les experiències en ciència ciutadana a les biblioteques dels Estats Units, penso que és clarament extrapolable a la nostra realitat bibliotecària.
Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 
Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.
La Ciència Oberta es guia per tres principis rectors: obertura (disponibilitat de dades i de publicacions per a ús i reús), transparència (de tots els processos, siguin el de recerca o les etapes editorials i publicació, incloses les inversions financeres) i reproductibilitat (permet avaluar la qualitat de la recerca perquè les dades són obertes). Això vol dir que la recerca pública ha de permetre l’ús i reús de dades i publicacions, que tot el procés ha de ser transparent per verificar la seva integritat, que no hi ha d’haver biaixos polítics i que cal evitar el malbaratament de recursos en recerques sense dades obertes i, per tant, no reproduïbles. Tots els agents implicats, ja siguin investigadors, finançadors, editors, revisors, etc. han d’estar compromesos amb aquests principis que regeixen el funcionament del sistema de comunicació científica.
La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? 
