comunicació científica

L’efervescència de les preprints

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Puebla, Iratxe; Polka, Jessica; Rieger, Oya Y. (2022). Preprints: their evolving role in science communication. ATG LLC (Media). VII, 74 p. Disponible a: <https://doi.org/10.3998/mpub.12412508>. [Consulta: 29/05/2022]. 


El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en BioaRxiv, ArXiv, Research Square y SSRN

El 1991, Paul Ginsparg va crear el repositori de preprints Arxiv a través d’una llista de distribució que va passar al web el 1993. L’SSRN es va crear el 1994 per facilitar la distribució de treballs abans de la seva publicació formal, i el 1997 es va crear Repec amb l’objectiu de millorar la comunicació científica en economia. No obstant, en disciplines de ciències de la vida no van tenir èxit fins al 2013, any en què es van crear el PeeJ Preprints i el Bioarxiv, i va ser el 2016 quan ASAPbio va contribuir a coordinar i conjuminar esforços per a l’adopció de les preprints en matèries de ciències de la vida.

Sobre el futur de la comunicació científica en Ciències Socials i Humanes

Ángel M. Delgado-Vázquez 
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación en la Biblioteca/CRAI 
Universidad Pablo de Olavide
@amdelvaz
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553 


Avanço, Karla; Balula, Ana; Błaszczyńska, Marta; Buchner, Anna; Caliman, Lorena; Clivaz, Claire; Costa, Carlos; Franczak, Mateusz; Gatti, Rupert; Giglia, Elena; Gingold, Arnaud; Jarmelo, Susana; Padez, Maria João; Leão, Delfim; Maryl, Maciej; Melinščak Zlodi, Iva; Mojsak, Kajetan; Morka, Agata; Mosterd, Tom; … Wieneke, Lars (2021). Future of scholarly communication: forging an inclusive and innovative research infrastructure for scholarly communication in social sciences and humanities. Warsaw: Digital Humanities Centre at the Institute of Literary Research of the Polish Academy of Sciences. 45 p. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.5017705>. [Consulta: 19/11/2021]. 


Aquest nou informe d’OPERAS versa sobre el futur de la comunicació científica, amb especial èmfasi en les Ciències Socials i Humanes. Fruit d’una àmplia consulta entre persones i agents interessats, principalment a Europa i a països membres d’OPERAS, el document es divideix en set capítols, que no només tracten de descriure en profunditat l’ecosistema al voltant de la producció i, sobretot, difusió dels treballs científics, sinó que a més s’endinsen en el desplegament d’un seguit de recomanacions a bona part dels agents implicats en aquest procés.

Canals de publicació dels resultats de les recerques

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina


Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].


L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

Els investigadors francesos i la comunicació científica actual: una enquesta amb resultats esperats?

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Rousseau-Hans, Françoise; Ollendorff, Christine; Harnais, Vincent (2020). Les pratiques de publications et d’accès ouvert des chercheurs français en 2019: analyse de l'enquête Couperin 2019. [Paris]: Consortium Couperin. 92 p. (Les rapports Couperin; 1). Disponible a: <https://hal-cea.archives-ouvertes.fr/cea-02450324>. [Consulta: 01.06.2020].


En un moment en què els investigadors coneixen a bastament el moviment de l’accés obert a la comunicació científica i que la transició del «pagar per accedir al pagar per publicar» és ja una realitat en diversos països, el consorci francès Couperin ha volgut conèixer de primera mà la relació dels investigadors amb les editorials científiques i la seva experiència en la publicació en obert en revistes i altres plataformes.

Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta realitzada el 2019 en el marc del Plan National pour la Science Ouverte. Recull les pràctiques i l’opinió d’un nombre substancial d’investigadors de totes les disciplines, –més d’11.000–, d’universitats, escoles superiors, centres de recerca i hospitals. Amb 36 preguntes tancades i 8 zones per poder fer aportacions, els informants han aprofitat de forma considerable els espais oberts de l’enquesta: s’han recollit 11.500 comentaris, alguns reproduïts a l’informe. 

La monografia ha mort, llarga vida a la monografia!

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu


Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].


Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.

Pàgines

Subscriure a RSS - comunicació científica