comunicació científica

L'estabilitat dels fonaments de la comunicació científica

Elea Giménez Toledo
Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ÍLIA)
Centro de Ciencias Humanas y Sociales - CSIC
 

Alfred P. Sloan Foundation (2013). Trust and Authority In Scholarly Communications In The Light Of The Digital Transition. University of Tennessee & CIBER Research Team. Disponible: http://ciber-research.eu/download/20140115-Trust_Final_Report.pdf [Consulta: 02/07/2014]

Aquest nou informe del grup CIBER, en col·laboració amb la Universitat de Tennessee, i preparat per la Fundació Alfred P. Sloan, porta als lectors els resultats d'un rigorós i àmplia anàlisi de qüestions que són crucials en l'àmbit de la comunicació científica i també de l'avaluació: com s'està utilitzant la informació en l'entorn digital, fins a quin punt canvien els conceptes de confiança i autoritat de les fonts i com afecta això al que es llegeix i se cita, i als canals que se seleccionen per publicar. En definitiva, com l'entorn digital podria estar modificant les regles més estrictes de la comunicació científica tradicional.

L'estudi és molt complet -combina diferents metodologies per tractar l'objecte d'estudi-, sòlid i de lectura més que recomanable per tots aquells que treballen en informació i avaluació científica. En aquest sentit, està en línia amb els treballs previs dels dos equips de treball participants: l'equip de la Universitat de Tennessee, encapçalat per Carol Tenopir, autora de treballs de referència en revistes científiques i en edició electrònica; i, d'altra banda, el grup de recerca CIBER, liderat per David Nicholas, que fins 2011 va formar part de la University College of London (UCL) i que ara és una empresa que realitza investigació independent, capaç de captar fons de les institucions més prestigioses i de fer recerca de primer nivell.

Comunicació científica a Canadà

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
 

Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.

La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.

INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Pàgines

Subscriure a RSS - comunicació científica