dades de recerca

Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Tenopir, Carol; Kaufman, Jordan; Sandusky, Robert; Pollock, Danielle (2019). Research data services in academic libraries: where are we today? [Middletown, CT]: Choice. (A Choice white paper). Disponible a: <https://www.choice360.org/content/2-librarianship/5-whitepaper/tenopir-white-paper-2019/tenopir_121019_rds.pdf>. [Consulta: 01/04/2020].


Choice és una unitat editorial de l’Association of College & Research Libraries (ACRL), una divisió de l'American Library Association (ALA). Choice i ACRL ofereixen eines de desenvolupament professional de biblioteconomia, dins de les quals s’inclouen seminaris, podcasts, llibres blancs, assaigs bibliogràfics i publicacions digitals, pensats per formar i reforçar les habilitats dels bibliotecaris. En aquest cas, es tracta d’un informe liderat per la reconeguda professora Carol Tenopir juntament amb tres professors més de diverses universitats dels Estats Units.

FAIR x FAIR: recomanacions per a repositoris de dades de recerca FAIR

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Alcalá, Mireia; Anglada, Lluís (2019). FAIR x FAIR: requeriments factibles, assolibles i implementables per a un repositori de dades de recerca FAIR. [Barcelona]: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). 41 p. Disponible a: <https://www.recercat.cat/handle/2072/356462>. [Consulta: 09/09/2019]. 


La gestió de dades de recerca està suposant ja o suposarà a curt termini un repte per a totes les biblioteques universitàries i centres de recerca. I sorgeixen els dubtes: Emprendre ja el projecte o esperar que tot estigui una mica més madur? Emmagatzemar dades finals o emmagatzemar també dades provisionals? Cenyir-se només a dades de disciplines que no tenen repositoris de dades ja consolidats o per a totes les disciplines? A aquestes i d’altres preguntes sobre repositoris de dades de recerca tracta de respondre l’informe que aquí es ressenya.

Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)


Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].


Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].


El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

Pàgines

Subscriure a RSS - dades de recerca