educació

Català

La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns

Andreu Sulé
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Krolak, Lisa (2019). Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries. Hamburg: UNESCO Institute for Lifelong Learning. 50 p. ISBN: 978-92-820-1231-4. Disponible a: <https://www.unesco.de/sites/default/files/2019-12/books_beyond_bars_krolak_2019.pdf> [Consulta: 29/03/2020]. 


Les biblioteques de presó han estat, des de fa molts anys, un dels aneguets lleigs en el camp de la Biblioteconomia. Es tracta d’un tipus de biblioteca que ha cridat molt poc l’atenció als investigadors, com ho demostra el fet que fent la cerca «prison librar*» en qualsevol camp de Web of Science es recuperen únicament 109 resultats, des de 1958 fins als nostres dies. És per això que la publicació, l’any passat, de Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries és una molt bona notícia per a les biblioteques penitenciàries, i no únicament per sumar un recurs més a la minsa llista d’obres sobre biblioteques de presó, sinó pel prestigi de l’entitat que l’ha feta possible, l’UNESCO Institute for Lifelong Learning (UIL), i de la seva autora, Lisa Krolak, responsable de la biblioteca de l’UIL i especialitzada en el paper de les biblioteques en l’alfabetització (ResearchGate, Academia).

La biblioteca universitària, eix dels nous models docents i d’aprenentatge

Anna Magre Ferran
Cap de la Biblioteca-CRAI del Poblenou
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


A splendid torch: learning and teaching in today’s academic libraries (2017). Jodi Reeves Eyre, John C. Maclachlan, and Christa Williford (eds.) Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, 174). 151 p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub174/. [Consulta: 4/01/2018].


Què hem après del nostre treball en biblioteques universitàries? O el que és més important encara: quin és l’impacte d’aquestes biblioteques –com a proveïdores de recursos, suport professional i espais– en l’objectiu essencial de millorar les condicions de l’ensenyament i de l’aprenentatge? La publicació que presentem beu de l’esperit del CLIR, el Council on Library Information Resources, una organització amb seu a Washington D.C. dedicada a explorar un futur més coherent i eficient per a les biblioteques en base a les aportacions multidisciplinàries d’experts en la recerca i la docència universitària. La publicació és el resultat de la posada en marxa d’un grup d’escriptura col·laborativa (Collaborative Writing Group: CWG) que es va plantejar aportar reflexió acadèmica, sempre apuntalada per estudis de cas i experiències contrastades, per dibuixar el potencial sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que els professionals de les biblioteques poden aportar si interactuen creativament amb acadèmics i usuaris. És en base a aquest diàleg informat i permanent a tres bandes que s’anirà perfilant la funció essencial de les biblioteques del segle XXI.

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

El futur de la docència i la recerca en BiD

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER). Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 4-5/6/2015. 
http://bd.ub.edu/liser/


Tothom és conscient que el III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER) organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per commemorar els seu centenari s’ha dut a terme en un context de dubtes i d’incerteses sobre el futur de la nostra disciplina. De tota manera, esperem que la sang no arribi al riu i que la llista de necrològiques soferta per Blaise Cronin i recordada a la seva conferència inaugural —ha viscut en pròpia carn el tancament dels departaments de LIS a la Queen’s University, a Strathclyde i, fa dos anys, també a Indiana University— no vagi més enllà.

Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Subscriure a RSS - educació