Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927
Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books).
El concepte d’
El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista 
Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020). 
