preservació digital

La conservació de dades: l'estat actual i el futur més proper

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació [professor]
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 3. 44 p. [Consulta: 2/12/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11593/isqv25no3.pdf>. ISSN 1041-0031.

El darrer número que la National Information Standards Organization (NISO)  ha publicat està centrat en la Data Curation, que podem traduir com a Conservació de dades1 i que pren una actualitat molt gran atesa la tendència i el debat obert en la comunitat científica per tal de poder preservar, enllaçat a ser possible amb els articles científics, les dades de la investigació per a la seva posterior reutilització. Per a abordar la temàtica, a banda de l'editorial hi ha quatre articles que fan una aproximació a la temàtica en diversos àmbits (Química, Arqueologia, Ciències de la Terra) i l'experiència i el coneixement generat a OpenAIRE.

El document comença amb una editorial escrita per Sarah Callaghan, on a la vegada que presenta el número tot resumint cada una de les aportacions, fa una defensa de la necessitat d'estàndards que permetin adequadament la conservació digital. Així, considerant les dades de projectes de recerca, publicacions i literatura gris, metodologies i resultats de laboratori. Tantes dades, defensa Callaghan tan sols poden ser conservades si el procés s'automatitza, i això només s'aconsegueix si hi ha estructures i ontologies estandarditzades.

Tècniques d’anàlisi forense per preservar, per catalogar i per consultar

Miquel Térmens
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


John, Jeremy Leighton (2012). Digital Forensics and Preservation. Digital Preservation Coalition. Technology Watch Report, 12-03. Hesligton: Digital Preservation Coalition, 2012. Disponible a: <http://www.dpconline.org/component/docman/doc_download/810-dpctw12-03pdf>. [Consulta: 12 març 2013].

Floppy vs. Memorystick

Fa uns dos anys Alice Keefer va publicar en aquest mateix Blok de BID la ressenya d'un informe nord-americà que explicava per primer cop l'aplicació de les tècniques d'anàlisi forense als arxius i biblioteques digitals.

Aquell primer informe va tenir un important impacte a nivell internacional però les innovacions que després s'han produït han provocat que el seu contingut ara s'hagi quedat curt. L'informe que ara presentem ha estat encarregat per l'associació Digital Preservation Coalition, que agrupa les principals institucions britàniques interessades en promoure la preservació digital. Per dir-ho ràpidament, ens trobem davant d'un informe que és deficient a nivell formal, però que a nivell de continguts marca tendències que poden ser demolidores per a la pràctica professional dels arxius digitals.

J. L. John vol presentar una visió ample de com s'estan utilitzant actualment les tècniques d'anàlisi forense en arxius i biblioteques i quines són les línies futures que estan explorant diferents recerques en aquesta àrea. Malauradament, al meu entendre, ha volgut tocar massa temes en només 60 pàgines, de forma que aquests es presenten un al darrera de l'altre, sense una estructuració clara. Això fa que la lectura sigui difícil i que sigui fàcil perdre's. Hom a vegades té la sensació que es troba davant d'un esborrany d'informe o que aquest ha estat publicat abans d'haver polit el seu redactat. Aquestes deficiències formals no ens han de distreure que la lectura de l'informe ens porta grans novetats.

La Belle inutile

Ciro Llueca
Coordinador del PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)
Biblioteca de Catalunya
 

Bailey, Charles W. Jr. (2012). Digital curation resource guide. Houston: Digital Scholarship. Disponible a: http://digital-scholarship.org/dcrg/dcrg.htm [Consulta: 23/01/2013]

0902 Castell de Sant Ferran, Figueres, Spain

A tocar de la frontera francesa, la ciutat catalana de Figueres té una immensa fortificació militar del segle XVII, anomenada Castell de Sant Ferran. Amb una capacitat prevista per a 6.000 soldats, va ser dissenyada per plantar cara a una possible invasió francesa en la nova frontera de 1659. La immensa obra va ser iniciada però no finalitzada, a causa de la manca crònica de recursos econòmics; i especialment perquè va quedar obsoleta abans d'hora: la tecnologia militar va canviar, i ja no tenia sentit construir una fortificació d'aquelles dimensions. Posteriorment, en una de les seves nombroses rendicions, va ser titllada pels militars francesos de Belle inutile. Bonica i impressionant, però inútil.

Abordar una ressenya d'una obra que conté dos-cents enllaços sobre digital curation, sota una classificació primària i un fred ordre alfabètic, també recorda gestes històriques. Màxim quan la mateixa plataforma de coneixement, anomenada Digital Scholarship, també presenta altres recursos de vastes dimensions: Digital curation bibliography: preservation and stewardship of scholarly works; Institutional repository and ETD bibliography 2011; Scholarly Electronic Publishing Bibliography 2010; i Research Data Curation Bibliography.

La funció dels arxius web

Ciro Llueca
Coordinador del PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)
Biblioteca de Catalunya
 

D-Lib Magazine, The magazine of digital library research (March-April 2012, vol 18). ISSN:1082-9873 <http://www.dlib.org/dlib/march12/03contents.html> [Consulta: 25/04/2012].

El D-Lib Magazine és una imprescindible publicació professional d'accés obert centrada en la recerca i el desenvolupament de biblioteques digitals. De caracter bimestral, és gestionada per la Corporation for National Research Initiatives (CNRI), una institució estatunidenca sense ànim de lucre. La subscripció és altament recomanable per les persones que treballem en serveis d'informació digitals, i cada número conté experiències gens teòriques que s'estan duent a terme a tot el món.

El número de març-abril conté una selecció de tres articles professionals sobre l'arxiu de les pàgines web d'Internet, precedits d'una breu reflexió editorial de Laurence Lannom (CNRI), en la qual es justifica la selecció dels articles, basada en un enfocament pràctic (per a què serveixen els arxius web?) més que no pas en els fonaments tècnics que els fan possible (com funcionen?).

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Pàgines

Subscriure a RSS - preservació digital