recerca

Accés obert: aprendre de casos d’èxit en universitats

Enviat per Francisco Martí... el Dc, 05/07/2023 - 19:25

Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib

De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].

Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 

Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert. 

Estratègia Espanyola de Ciència Oberta: menys és més

Enviat per Ciro Llueca el Dc, 10/05/2023 - 10:05

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].

Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

D'especial a valuós: la mesura de l'impacte dels Archives and Special Collections de la Western Libraries

Enviat per Concha Rodríguez el Dc, 29/03/2023 - 10:01

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022]. 

L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora. 

La biblioteca acadèmica: un pont per a una ciència ciutadana efectiva

Enviat per Beatriz Tejada ... el Dc, 01/03/2023 - 18:59

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia

Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].

En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

Anàlisi de l’ús d’identificadors persistents per a organitzacions a Alemanya

Enviat per Paloma Marín-Arraiza el Dc, 22/02/2023 - 15:25

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Manager
Global Consortia

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organisations-IDs in Deutschland – Ergebnisse einer Bestandsaufnahme im Jahr 2020». Bibliothek Forschung und Praxis, Nr. 46, 191-215. Disponible a: <https://doi.org/10.1515/bfp-2021-0089>. [Consulta: 30/01/2023]. 
(Article original en alemany)

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organization IDs in Germany – Results of an assessment of the status quo in 2020». Data science journal, vol. 21, no. 1, p. 19. Disponible a: «http://doi.org/10.5334/dsj-2022-019>.
(Article original traduït a l’anglès)

Com s'origina l'article?
Aquest article és un dels resultats del treball desenvolupat en el quart paquet de treball del projecte ORCID DE 2 - Consolidació de la Infraestructura d'informació de ORCID a Alemanya.
El projecte ORCID va ser finançat per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft – DFG) i dividit en dues fases, la primera entre 2016 i 2019 i la segona entre 2020 i 2022. Va ser iniciat per la Iniciativa Alemanya per a la Informació en Xarxa (Deutschen Initiative für Netzwerkinformation – DINI) i va tenir com a socis principals DataCite, la Biblioteca Nacional Alemanya, l'Oficina Helmholtz de Ciència Oberta, la Biblioteca de la Universitat de Bielefeld i la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB).

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca