Jordi Prats
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
X: @JordiPrats
BlueSky: @jordiprats.bsky.social
Bergstrom, Tracy, Oya Y. Rieger, and Roger C. Schonfel. The Second Digital Transformation of Scholarly Publishing: Strategic Context and Shared Infrastructure. New York: Ithaka S+R, 2024. DOI: https://doi.org/10.18665/sr.320210. Disponible a <https://sr.ithaka.org/publications/the-second-digital-transformation-of-scholarly-publishing/>. [Consulta: 25/02/2025].
Bergstrom, Tracy, and Dylan Ruediger. A Third Transformation?: Generative AI and Scholarly Publishing. New York: Ithaka S+R, 2024. DOI: https://doi.org/10.18665/sr.321519. Disponible a <https://sr.ithaka.org/publications/a-third-transformation/>. [Consulta: 25/02/2025].
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució.
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 
Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.
Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 
Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.
