Maite Comalat

La universalització dels serveis bibliotecaris: un informe que evidencia la força de l’associacionisme

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Arroyo Ortega, Óscar (2021). Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España. Madrid: FESABID. (Informe FESABID). 80 p. ISBN 978-84-939694-4-8. Disponible a: <https://www.fesabid.org/wp-content/uploads/2022/01/informe-fesabid-2021-Universalizar-servicios-bibliotecarios-Espana-Oscar-Arroyo.pdf>. [Consulta: 13/05/22]. 


El dia 7 d’abril, les xarxes socials del nostre entorn bibliotecari es feien ressò de la presentació d’aquest informe al Senat amb una alta assistència de representants de col·lectius i associacions professionals. El vídeo de la presentació es pot veure a la Presentación del «Informe FESABID: Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España». 

És una bona notícia que un document d’aquestes característiques tingui una audiència com aquesta perquè algunes de les seves conclusions, resultat d’una anàlisi aprofundida, posen en evidència un desequilibri territorial en l’accés als serveis bibliotecaris que és urgent corregir.

Tal com la federació mateixa diu a la presentació de l’informe, Desde FESABID siempre hemos exigido la generación de políticas bibliotecarias estables e igualitarias para la prestación de servicios profesionales y universales de calidad. Es tracta d’un repte important en un moment com l’actual en què, com el mateix informe recull, Se aprecia una España de varias velocidades; aunque en este caso no siempre tiene que ver con la renta per cápita de los territorios y quizá más bien con las sensibilidades políticas sostenidas en el tiempo frente a la importancia de contar con sólidos sistemas bibliotecarios en los territorios (p. 65).

El document s’estructura en quatre apartats. El primer presenta una anàlisi completa i detallada sobre la legislació espanyola i autonòmica pel que fa als serveis bibliotecaris que és la base sobre la qual se sustenten els tres capítols següents. Per a cada comunitat autònoma, s’analitza la legislació vigent i el nivell d’implantació dels serveis a partir de les dades publicades a Bibliotecas públicas españolas en cifras de l’any 2018. Aquesta anàlisi es tanca amb un quadre resum de la categorització dels serveis segons la població. 

El següent és un capítol on es recullen algunes dades que permeten fonamentar l’afirmació amb què s’inicia aquest apartat: Que los ciudadanos españoles no cuentan con el mismo nivel de calidad de servicio bibliotecario público en todos los territorios (p. 58). La inversió per habitant, la distribució de despesa en biblioteques segons les administracions i la cobertura territorial dels serveis bibliotecaris són les dades que demostren aquest gran desequilibri entre les comunitats i, també, l’immens desequilibri entre les àrees urbanes i les àrees rurals que, una vegada més, són les que tenen una més baixa cobertura.

A continuació, es presenten les conclusions. Un apartat breu, i no per evident menys interessant, que recull les idees clau exposades en els dos apartats anteriors i que permet una visió àmplia de l’evolució de la legislació en l’àmbit bibliotecari i en les que destaca, per exemple, el fet que hi hagi lleis autonòmiques amb més de 30 anys que encara són vigents. D’altra banda, però, s’ha generalitzat la creació, i publicació, de mapes de biblioteques com a eina de planificació imprescindible per a la presa de decisions. 

Imprescindible és l’apartat darrer de propostes de futur, realistes però agosarades, que haurien d’afavorir la revisió del marc legal a cadascuna de les comunitats autònomes. No volem deixar de destacar-les precisament per la seva oportunitat. Les sis conclusions de l’informe es refereixen a la necessitat de:

  1. Revisar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local per establir l’obligatorietat de dotar de biblioteca pública els municipis més grans de 2.000 habitants. Un servei amb què compten molts d’aquests municipis però que permetria un finançament més adequat i la conscienciació i la vinculació d’aquests ajuntaments amb el servei.
     
  2. Definir i establir el paper de les diputacions provincials a la legislació estatal per afavorir la seva implicació en el suport dels serveis bibliotecaris més enllà de la gestió del servei bibliotecari mòbil o de l’impuls de plans de foment de la lectura que, sovint, a més, es fan sense la coordinació necessària amb la comunitat autònoma.
     
  3. Revisar i renovar la legislació autonòmica, fonamentalment, per definir clarament la distribució competencial de responsabilitats entre les diferents administracions i per establir les condicions mínimes de servei, que l’informe concreta pel que fa als dies mínims d’obertura i la necessitat d’un professional al capdavant.
     
  4. Simplificar les estructures eliminant el nivell comarcal que, segons l’informe, es mostra totalment redundant i ineficaç.
     
  5. Redefinir el model de servei bibliotecari mòbil que hauria de pensar-se per a municipis de 300 a 2.000 habitants i la necessitat de garantir la seva sostenibilitat a través del finançament coordinat de les diputacions i del govern de la comunitat autònoma.
     
  6. Potenciar els serveis virtuals i d’extensió bibliotecària que la crisi sanitària ha posat en primera línia, i dels quals n’ha evidenciat la utilitat i viabilitat. En aquesta línia, l’informe proposa serveis d’extensió bibliotecària per a municipis menors de 300 habitants.

I quina és la situació de Catalunya en aquest marc? La resposta, probablement, no sorprengui ningú. En primer lloc, Catalunya és una de les comunitats amb una llei més antiga que, tot i que fou de segona (o de tercera) generació i molt visionària en el seu moment, seria necessari revisar per poder corregir alguns dels problemes que l’informe detecta. 

Pel que fa al nivell d’implantació, el document recull algunes mancances importants. En concret, l’absència de servei, malgrat l’obligatorietat, a municipis com Argentona, Cubelles, Palau-Solità i Plegamans, amb més de 10.000 habitants, o Vilafant i Almacelles, amb més de 5.000 habitants. 

Pel que fa a inversió, Catalunya és la comunitat autònoma amb la despesa total més alta (16,42 €/habitant), en la qual destaca la inversió dels ajuntaments (10,52 €/hab) –que només supera el País Basc amb 13,56 €–, i la més alta per part de les diputacions (4,73 €/hab). La inversió per part del govern autonòmic és la quarta per la cua amb un 1,16 €/hab. Pel que fa al paper de suport de les diputacions, l’informe fa menció específica al paper de la Diputació de Barcelona com a referent bibliotecari a l’Estat espanyol en tots els nivells.

L’informe respon perfectament al seu objectiu i caldria aprofitar-lo per continuar el debat, entre el col·lectiu professional i amb les administracions, i treballar per compensar el desequilibri i les mancances detectades. 

© Imatge inicial de Luminas Art a Pixabay

La resposta de les biblioteques públiques a la pandèmia: una mirada des d’Austràlia

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALIA Australian Public Library Alliance public library survey (2020). Deakin, ACT: Australian Library and Information Association. 16 p. Disponible a: <https://read.alia.org.au/alia-australian-public-library-alliance-public-library-survey>. [Consulta: 25/11/2021].


Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 

Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].


L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

L’actitud positiva vers la lectura, de baixa

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hooper, Martin. Troubling trends: an international decline in attitudes toward reading. Amsterdam: International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA), 2020. 12 p. (Compass briefs in education; 8). Disponible a: <https://www.iea.nl/sites/default/files/2020-03/Compass_brief_8_Troubling-trends.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].


El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.

Biblioteques públiques al Regne Unit: arguments per al seu reconeixement

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Public libraries: the case of support (2018). 24 p. [S. L.]: CILIP; The Big Issue. Disponible a: <https://d3n8a8pro7vhmx.cloudfront.net/librariesdeliver/pages/76/attachments/original/1571054196/Public_Libraries_-_The_Case_for_Support_%28CILIP__The_Big_Issue%29.pdf>. [Consulta: 07/04/2020].


Aquests són dies de reflexió i de revisió dels nostres hàbits i costums que ens han portat, en alguns casos, a reconèixer el valor d’alguns serveis que com a societat havíem anat deixant abandonats al no considerar-los prou essencials. N’és una magnífica mostra, malauradament, el reconeixement diari que rep el personal dels serveis sanitaris. 

Tot i que dels beneficis socials que aporten determinats serveis se’n parla massa poc, podem trobar, en canvi, molts informes que s’elaboren per analitzar-ne l’impacte, fer-los visibles i posar-los en valor. I en aquesta línia, recollim un interessant informe del CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals) i The Big issue que va ser presentat l’octubre de 2019, quan res feia pensar quina seria la situació actual, amb l’objectiu d’evidenciar el retorn social de les biblioteques públiques al Regne Unit. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Maite Comalat