Afegeix un nou comentari

Com són els hàbits lectors de les dones?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].


L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Per bé que, en el cas d’Espanya, hi ha dades que de manera periòdica caracteritzen l’hàbit de lectura i compra de llibres dels individus, com les incloses a l’Encuesta de hábitos y prácticas culturales 2018-2019 del Ministerio de Cultura y Deporte o al Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019 de la Federación del Gremios de Editores de España (FGEE), i permeten una anàlisi diferenciada també per sexe, Entre Editores ha elaborat una nova enquesta específica amb els objectius d’avançar en la concreció d’accions de màrqueting, la presa de decisions editorials, com també de contribuir al sector editorial d’Espanya, en particular, i dels mercats de llengua espanyola, en general.

Amb aquests objectius, l’informe s’estructura en cinc capítols, a més d’un apartat inicial en el qual es recull l’abast i els objectius de l’estudi. El primer capítol presenta una anàlisi general sobre els hàbits i les pràctiques de lectura de les dones. En el segon, s’analitza l’hàbit de compra de llibres; en el tercer es fa un estudi per edats; el quart inclou les conclusions, i el cinquè capítol presenta una anàlisi comparativa amb l’enquesta de Mèxic.

El repàs als diferents capítols mostra que, de mitjana, les enquestades llegeixen almenys 13 llibres l’any, una quantitat més gran que la mitjana general d’11 llibres l’any (segons el Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019, de la FGEE). L’enquesta posa també en relleu com el temps lliure, l’entreteniment i la lectura de ficció van junts, essent la novel·la negra el gènere preferit entre les dones. El segueixen la novel·la romàntica entre les més joves (al costat de la novel·la fantàstica i la ciència-ficció) i la novel·la històrica entre les grans. Quant al suport preferit per llegir, el 38 % de les dones llegeix sempre o habitualment en suport digital. 

De cara a les estratègies de compra, l’enquesta mostra com la principal font d’informació i recomanació són les xarxes socials, seguides de les llibreries. Només les dones més grans de 46 anys (el 35 % de l’univers lector) segueixen acudint majoritàriament als mitjans de comunicació tradicionals. En el cas de les xarxes socials, gairebé el 40 % de les lectores recorren majoritàriament a l’autor, i moltes menys confien en bloguers i pàgines web de les editorials. 

Atenent el suport de compra, les vendes digitals representen només el 7,4 % del total (Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2019, FGEE). Comparant aquesta dada amb el percentatge de dones que llegeix sempre o habitualment en suport digital (38 %) es pot deduir que la diferència es troba en les descàrregues gratuïtes. 

En relació també amb els hàbits de compra, l’enquesta mostra com un 73 % de les dones no pagaria més de 18 euros per una novel·la que al mercat costés 21 euros. El preu es perfila, doncs, com un topall en la disposició de compra de les dones lectores. Per la seva banda, el comerç electrònic, mitjançant cadenes de llibreries virtuals i Amazon, avança de manera ràpida, tot i que s’observen diferències per edats. Ja sigui per preferències diverses o com a conseqüència de la bretxa digital entre la població de més edat, mentre que el 60 % de les joves fa compres electròniques sempre o habitualment, aquest percentatge es redueix al 30 % en el cas de les dones més grans de 46 anys.

Si bé és cert que moltes de les dades que es recullen a l’informe ja les coneixíem a través de les enquestes del Ministerio de Cultura y Deporte i de la FGEE, l’interès d’aquest estudi d’enquesta en el qual han participat 9.400 dones més grans de 18 anys rau, d’una banda, en la possibilitat de ser aplicat a d’altres països, tal i com s’ha fet a l’Argentina i Mèxic, i així es permet una anàlisi comparativa dels resultats. I, d’altra banda, en l’anàlisi conjunta de les variables d’edat i sexe, fet que aporta més informació entorn al perfil i hàbits de lectura i compra de les dones espanyoles.

A diferència de les altres fonts estadístiques ja existents, aquest estudi està adreçat només a dones lectores, i no permet, en aquest cas, veure l’existència o no de diferències significatives en el perfil i comportament lector de dones i homes. En qualsevol cas, és important l´ús d’estadístiques, a poder ser regulars, a l’hora de prendre decisions, tant per part de les administracions públiques com pel sector editorial.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l'Escola de Llibreria.