Afegeix un nou comentari

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

A tall d’obertura, a l’apartat dedicat a l’ecosistema del món editorial, l’autor s’atura en els actors que formen part d’aquest univers i les maneres d’operar sobre determinada institucionalitat, integrada tant per les regulacions, normatives i polítiques, com per organismes governamentals, espais educatius i entitats especialitzades. En particular, la idea de pensar l’àmbit editorial com un ecosistema remet al concepte de bibliodiversitat, que encarna la defensa del que és heterogeni de l’univers del llibre que, segons Rivera Mir, es veu amenaçat per la monopolització, l’homogeneïtzació i els «règims autoritaris».

Per bé que el to general del text apunta a la descripció divulgativa d’un estat de coses a la indústria editorial i la seva imbricació amb les maneres del poder, la concentració econòmica i els pols institucionals, posats sobre aquest punt, l’autor realitza certes asseveracions sobre els règims populistes i autoritaris de Llatinoamèrica que, donada la complexitat de la realitat dels països del nostre continent i de l’equívoca definició terminològica en si mateixa, en aquest material de síntesi atapeïda generen en el lector la necessitat de majors fonaments o, almenys, d’evitar definicions tan rotundes apel·lant a conceptes que no es defineixen a priori. 

Un dels eixos que travessa el text és les tensions entre les necessitats del mercat editorial i la rellevància cultural dels llibres. En el pla regional, des de la seva fundació el 1971, el Centro Regional para el Fomento del Libro y la Lectura en América Latina y el Caribe (Cerlalc) ha realitzat recomanacions per als governs sobre com legislar en determinats aspectes. Referent a això, Rivera Mir sosté que en lloc de la «inexistència» de normativa sobre el camp editorial, com se sol creure, el que molts cops passa és una multiplicació de regulacions específiques que, a ulls de l’autor, no impacten sobre el panorama del seu conjunt.

És habitual preguntar-se per l’existència real d’un camp que podem anomenar llatinoamericà. No existeix un acord unànime sobre les notes comunes que defineixen aquell territori divers en geografies, tradicions i llengües que anomenem Llatinoamèrica. En el text de Rivera Mir, aquestes notes comunes podrien venir donades per les polítiques de Memòria del nostre continent, fracturat per la violència i les desaparicions, amb les quals els llibres tenen un vincle molt estret. En paraules de l’autor, els llibres són «la posibilidad de restitución de los sentidos construidos en ese material hallado, un sentido que no ha desaparecido».

En el mateix horitzó, una altra de les notes comunes que podrien definir el nostres espai de comunitat és certa forma de construcció de resistència. Davant de les dades de concentració del mercat ‒els grans grups representen el 10 % del total d’aquestes empreses, però produeixen prop del 60 % dels llibres disponibles al mercat‒ s’oposa el sorgiment i desenvolupament de les editorials independents, un agrupament elusiu, que només poden definir-se per la negativa: les que no formen part d’un conglomerat transnacional, les que no depenen de l’Estat, les que no reben recursos d’alguna universitat, entre d’altres possibilitats. Complementàriament, el nostre continent té també una profusa història de llibreries independents. Al llarg d’Amèrica Llatina s’han multiplicat aquest tipus de projectes. Segons alguns censos, a l’Argentina n’existeixen més de 800, mentre que a Mèxic han començat a agrupar-se a la Red de Librerías Independientes (RELI). Rivera Mir sosté que és necessari enfortir les petites i mitjanes llibreries, amb l’habilitat per detectar aquelles llacunes deixades per les grans cadenes, on hi ha un petit espai per vendre llibres i, també, per resistir.

El resultat del text compleix amb la declaració de principis de la col·lecció on és inserit: és un bon primer apropament als actors, conflictes i desafiaments del món editorial, a partir de la mirada sobre les editorials, llibreries, lectors i línies de gestió públiques que mostren la manera com la política i el mercat del llibre es toquen en el nostre continent.
 

Nota: Aquest ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.