Ambició i oportunitat: l'estratègia per a les biblioteques públiques d'Escòcia 2015-2020

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Ambition & Opportunity: A Strategy for Public Libraries in Scotland, 2015-2020. [Glasgow]: Scottish Libraries and Information Council (SLIC); Carnegie UK Trust. Juny 2015. 43 p. Disponible a: https://scottishlibraries.org/media/1133/ambition-opportunity-scotlands-.... [Consulta: 03/01/2016]


Ens trobem davant de l'estratègia més recent per a les biblioteques públiques escoceses, publicada el passat mes de juny de 2015. Es tracta d'una xarxa amb 150 anys d'història, amb 600 punts de servei, 28 milions d'usuaris a l'any i un 61% de població que les utilitza.

A la justificació d'aquest encàrrec, no hi podia faltar la situació econòmica. S'explica que, a diferència d'altres regions del Regne Unit, Escòcia no ha notat tant les retallades (s'han tancat 13 biblioteques de les 120 totals del Regne Unit) però la crisi s'ha fet notar també en la retallada d'horaris, compres i contractacions. Cal fer públic el nou rol de les biblioteques al segle XXI.

A qui va adreçat el document? Doncs als responsables de les biblioteques i als òrgans locals que les gestionen amb la voluntat d’augmentar el treball en xarxa i fer més eficients els serveis.

Procedeixo a resumir tres trets importants d'aquest document que el fan una lectura molt recomanable per a qualsevol gestor cultural:

1. Autors. El Govern escocès encarrega la redacció a una entitat independent, The Scottish Library and Information Council (SLIC). El responsable del grup que crea l'SLIC és el director executiu del Carnegie UK Trust i s'articula amb un grup de treball format per bibliotecaris (de públiques, nacional i universitàries) però també per actors destacats amb d’altres perfils (més digitals i també del tercer sector), com Publishing Scotland o Gaelic Books Council. Com a observadors, es contempla el responsable polític del Govern i l'equivalent al CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) català1.

2. Metodologia. Per elaborar l'estratègia el grup de treball va desenvolupar:
- Una recerca independent amb focus groups formats per usuaris i no-usuaris de biblioteques.
- Un qüestionari dirigit a entitats clau i promogut per xarxes socials (llegiu-lo a: www.scottishlibraries.org).
- Informes encarregats a experts en temes com polítiques de països nòrdics, participació digital o llibre electrònic.
- Visites a biblioteques públiques escoceses.

3. Presentació. La part gràfica d'aquest informe és molt interessant: des de la infografia de la pàgina 9 que inclou, per exemple, el recompte de voluntaris a les biblioteques, la diferenciació entre personal qualificat/altre tipus de personal o el retorn anual de la inversió. Tots els objectius i estratègies estan il·lustrats amb un 'Cas d'estudi'.

Quina és la visió, la missió i els objectius estratègics que es marquen?

- Visió. Les biblioteques escoceses són guies fiables per connectar la nostra gent amb les possibilitats i oportunitats del món.
- Missió. Les biblioteques escoceses són part d'una ambició cívica compartida per aconseguir el màxim potencial dels individus i les comunitats.
- I sis objectius estratègics vinculats a:
1. Lectura, alfabetització i aprenentatge.
2. Inclusió digital.
3. Benestar econòmic.
4. Benestar social.
5. Cultura i creativitat.
6. Excel·lència en serveis públics.

Cadascun d'ells s'emmarca amb un seguit de Recomanacions (no més de quatre per objectiu) i Resultats nacionals. Les similituds són clares per a les biblioteques públiques de països desenvolupats. Vegeu, per exemple, els punts clau de les biblioteques de Hong Kong https://www.hkpl.gov.hk/en/about-us/intro/plac/strategic-plan.html o les funcions de les biblioteques de Nova Zelanda, amb l’interessant document Why libraries? http://www.publiclibraries.org.nz/AboutUs/OurPublications.aspx

Donem una ullada a tres dels exemples bibliotecaris escocesos que il·lustren els sis objectius estratègics:

1. Biblioteques d'Orkney, nominades per al premi de la indústria llibretera el 2015 per l'especial dinamització del seu compte de Twitter: @orkneylibrary amb més de 21.000 seguidors.
2. Biblioteques d'Edimburg amb els seus nous business hubs que en cinc anys han atès 2.150 emprenedors.
3. Biblioteques de Dumfries i Galloway han treballat amb un projecte de preservació de la memòria oral del desastre de Lockerbie, on s'han implicat voluntaris i personal dels arxius i biblioteques.

El document conclou parlant dels requeriments i seguiment que es necessiten. Alerta del no-acompliment dels objectius si no es fan canvis en la forma de gestionar els serveis, en la formació del personal, en la relació de les biblioteques amb els seus ens locals i entre l’equivalent català als serveis regionals i els serveis nacionals.

El grup impulsor d'aquest document proposa dues opcions per fer-ne el seguiment: una aproximació conjunta de les diferents institucions que treballen per a les biblioteques o el canvi de rol de l’SLIC per esdevenir un organisme nacional de desenvolupament. En qualsevol dels dos casos, assignen cinc funcions de seguiment i monitorització del canvi:

1. Liderar la implementació del Pla Nacional de les Biblioteques públiques, també en el que fa referència a assessorar al Govern.

2. Promoure la millora contínua als serveis bibliotecaris públics, amb especial atenció a l’accés als recursos, al desenvolupament de nous serveis, a la preservació, a la promoció del nou rol de les biblioteques, a la col·laboració internacional i a la promoció d’un premi/beca per promoure la innovació (en la línia del Premi Teresa Rovira o el més recent Premi 3000 catalans).

3. Donar suport a la coordinació de serveis bibliotecaris: tant en l’àmbit local com per aconseguir una major associació entre xarxes de diferents tipus de biblioteques.

4. Promoció del personal. Tant pel que fa a la formació contínua com a la promoció de la professió perquè sigui més atractiva.

5. Enfocament basat en els resultats: promoure l’avaluació i el còmput de l’impacte dels serveis bibliotecaris i assegurar que les accions estiguin en línia amb les línies estratègiques nacionals.

L’informe torna a recordar, al final, les 18 recomanacions pràctiques que s’alineen amb els objectius nacionals del Govern escocès. Són molts els punts en què coincidiríem en un document redactat a Catalunya amb la mateixa finalitat, però en destaco alguns que, a tall d’exemple, també són extrapolables a la nostra realitat:

- Assegurar connexió Wi-Fi a totes les biblioteques públiques: una recomanació ben pràctica que caldria tenir en compte també en els nostres paràmetres de servei catalans per poder oferir públicament aquesta dada.

- Desenvolupar aliances locals, regionals i nacionals per realitzar serveis d’assessoria, recerca de feina i d’emprenedoria. Objectiu compartit amb les xarxes urbanes de biblioteques catalanes i cada vegada més estesa en biblioteques locals. De ben segur, un bon repte de futur també per a la nostra realitat.

- Desenvolupar normatives per a la gestió adequada del voluntariat. Enguany, Catalunya ha triplicat el nombre de voluntaris en el període 2010-2014 i l’evolució és clarament a l’alça2. És necessari anar actualitzant i generant bones pràctiques al respecte, tal com es va fer recentment a la VI Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social organitzada per Biblioteques de Barcelona (https://bpcohesiosocial.wordpress.com/).

- Desenvolupar un projecte pilot de llibres digitals amb els editors escocesos. En l’evolució del projecte de préstec digital eBiblio caldrà preveure vies d’assegurar la màxima bibliodiversitat i treballar conjuntament amb tot el sector editorial català.

- Explorar experiències que generin inversió externa i, en aquesta línia, treballem el projecte d’Empreses amigues de les biblioteques que fomentarà la vinculació del món empresarial a les nostres biblioteques.

Per últim, destaco també les 27 referències bibliogràfiques que acompanyen el document, on podem trobar els documents, tots ells ben actuals, que han servit de base a aquesta estratègia.


1Aquesta institució catalana ha publicat recentment l’informe Repensant les polítiques culturals: reptes i reflexions. Estat de la Cultura i de les Arts 2015. http://www.conca.cat/ca/publicacions/informe
2http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/09/catalunya/1452371696_640440.html