COVID-19 i revolució digital

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals
Diputació de Barcelona


Greenhall, Matt (2020). COVID-19 and the digital shift in action. London: Research Libraries UK. 35 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2020/06/Covid19-and-the-digital-shift-in-action-report-FINAL.pdf>. [Consulta: 17/01/2022].


Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 

Cal dir, però, que aquest treball, en el qual s’examinen les experiències al voltant de l’impacte digital, ja formava part de l’estratègia de l’organització (RLUK strategy 2018-2021: reshaping scholarship). De fet, amb l’objectiu de donar una visió al voltant dels reptes i de les oportunitats que presentava la revolució digital, les RLUK van promoure, el maig de 2020, un manifest on s’exposava una visió de futur acompanyada d’una sèrie d’accions raonables per a la seva consecució. 

Entre els mesos de març i juny de 2020, personal de serveis centrals i de les biblioteques van explorar i documentar les experiències bibliotecàries enmig d’aquesta crisi sanitària global. En aquest sentit, es van fer entrevistes que buscaven demostrar fins a quin punt la revolució digital estava en marxa. Seguidament, es va recollir i analitzar la correspondència generada entre el personal per donar una visió general del nombre d’iniciatives que sorgien. I, finalment, es van dur a terme un seguit d’enquestes.

L’informe final s’estructura en cinc apartats: el context organitzatiu de les biblioteques; l’experiència del treball virtual amb relació a les habilitats i el lideratge digital necessaris; la relació entre les col·leccions físiques i digitals; la preparació per a la reobertura dels equipaments, i unes recomanacions o lliçons finals.

Com qualsevol altra institució, les RLUK van experimentar una cadena d’esdeveniments, sense precedents, durant el període inicial i més dur de la pandèmia, la qual cosa obligava a prendre decisions de manera immediata i constant. Aquest escenari no facilitava la planificació i gestió eficaç dels equipaments bibliotecaris perquè, principalment, calia donar resposta a aspectes complexos de caire intern, institucional i extern. Les biblioteques universitàries, per exemple, no van actuar de la mateixa manera que les nacionals. Tot i així, algunes d’elles van iniciar l’elaboració de plans de contingència, però amb l’empitjorament de la situació sanitària es va evidenciar la dificultat d’actualitzar aquests documents. També es va fer palès que la gran majoria no disposava de plans específics per a pandèmies. No obstant això, amb el temps aquests documents van incloure temes cabdals com el tancament d’equipaments i el treball remot.

La COVID-19 va resultar ser un motor de canvi perquè va ajudar a potenciar noves maneres de treballar, alhora que va fer visible la desigualtat digital existent entre el personal en relació als llocs de treball que ocupaven. El tancament de les biblioteques va precipitar la posada en marxa del treball virtual i dels serveis en línia, però també va provocar canvis importants en les tasques, en la manera d’entendre-les de l’organització i en el seu plantejament de futur. Tot i així, els equips van aprofitar per ajudar els companys a millorar les seves competències digitals en l’ús de plataformes i en la gestió de processos.

Un dels impactes més significatius d’aquesta pandèmia i del tancament dels equipaments va tenir lloc en l’accés i la consulta de les col·leccions. En aquestes circumstàncies, es va disparar l’ús d’exemplars electrònics i les feines inicials anaven dirigides a reforçar aquesta transició digital. Així mateix, es va posar de manifest la necessitat de revertir la dependència digital en l’accés físic d’alguns continguts. Per exemple, hi havia documents als quals només s’hi podia accedir des dels terminals físics. Qüestions legals, de llicències i copyright no ajudaven a superar restriccions com aquesta.

L’experiència del tancament i dels plans per a la reobertura de les biblioteques van permetre imaginar com podria ser la relació entre els serveis físics i digitals, els processos i espais. Mentre es puguin reobrir els equipaments o existeixi l’amenaça d’un altre tancament, sembla que el futur més probable serà l’existència d’un model híbrid. La capacitat dels equips per gestionar entorns canviants i incerts obliga a disposar d’estructures flexibles i adaptables, a crear models de treball i a potenciar una millora de les competències i habilitats del personal que hi treballa.

Per concloure, l’informe presenta una sèrie de lliçons apreses, fruit de l’experiència professional durant la crisi sanitària. En concret, l’habilitat amb la qual els equips de treball van saber seguir amb les seves tasques des de casa; la capacitat de les organitzacions per adaptar-se a una situació sense precedents, i l’oportunitat de repensar la relació entre els espais físics i digitals per una banda, i les col·leccions i els serveis bibliotecaris per una altra. Els impactes de la pandèmia a mitjà i llarg termini encara estan per veure, però les experiències viscudes han evidenciat la validesa dels reptes i de les oportunitats recollits al manifest per a la revolució digital de les RLUK. Aspectes com les habilitats i el lideratge necessaris, el compromís i suport de les parts interessades, la fusió dels espais físics i digitals, i la naturalesa canviant de les col·leccions, entre d’altres, es troben a l’epicentre d’aquest manifest i han caracteritzat les experiències al llarg de la pandèmia. No obstant això, s’han trobat alguns obstacles en el camí cap a la revolució digital de les biblioteques d’investigació. Per això, en el darrer apartat del document es destaca un seguit d’àmbits en els que caldria actuar en el futur posant-los en relació amb els continguts del manifest i el seu programa de treball. 


1 RLUK (Research Libraries UK, en anglès).