El rol de la biblioteca en l’estratègia de la universitat

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Hill, Catharine B.; Schonfeld, Roger C. (2022). Aligning the research library to organizational strategy. 25 p. [Washington, DC]: Association of Research Libraries (ARL); [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraires (CARL); [New York, NY]: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316656>. [Consulta: 14/06/2022].


Recentment, les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (Association of Research Libraries) i el Canadà (Canadian Association of Research Libraries) van encarregar a la consultora Ithaka S+R la realització d’un estudi per identificar les prioritats dels equips rectorals de les universitats d’aquests països, conèixer les seves expectatives sobre el paper de la biblioteca en la consecució d’aquests objectius i, en definitiva, determinar de quina manera poden contribuir les biblioteques universitàries a assolir les metes de la institució. Amb aquesta finalitat, els autors de l’informe van entrevistar durant el 2021 una seixantena de membres d’equips rectorals i responsables de biblioteques, generalment de forma individual i, en alguns casos, en forma de grup de discussió. La informació obtinguda en aquestes trobades es va completar amb l’anàlisi de diversos documents estratègics.

Els resultats del treball de camp van permetre identificar quatre prioritats comunes a la major part d’universitats, encara que amb diferències entre centres:

  • El creixement (en mida, en qualitat, en impacte i en finançament), especialment en recerca en ciència i tecnologia.
     
  • A les universitats públiques, l’interès per imbricar-se en els estats en els quals s’ubiquen alineant, per exemple, la docència i la recerca amb les característiques econòmiques o socials de l’estat.
     
  • La reconducció de les relacions amb els segments de població tradicionalment marginats, com ara les poblacions indígenes.
     
  • La defensa del valor de la formació presencial un cop superada la pandèmia.

Més enllà d’aquestes estratègies generals, els autors identifiquen quatre tendències en la pràctica científica que permeten entreveure les necessitats i oportunitats en el suport a la recerca:

  • El viratge cap a la computació, les dades massives i l’aprenentatge automàtic (machine learning), que va més enllà de la informàtica i afecta disciplines com l’economia, l’educació o la salut. En aquest sentit, és necessari repensar com integrar els coneixements d’informàtica a totes les titulacions i en la formació del professorat i del personal d’administració i serveis incorporant el «pensament computacional». També és necessari donar suport als investigadors que treballen en aquesta àrea facilitant-los, per exemple, repositoris de dades.
     
  • L’impacte de la pandèmia sobre la recerca, que ha estat més perjudicial entre les dones i les persones que atenien dependents.
     
  • La centralització dels serveis de suport a la recerca, especialment amb la creació de serveis que ajuden els investigadors a obtenir finançament.
     
  • Els canvis en els processos de comunicació científica, com ara la progressiva consolidació de l’accés obert, especialment en la seva versió «daurada», i altres reptes imminents com la mineria de textos.

Els resultats del treball posen de manifest l’existència de tres grups de rectors: alguns amb expectatives força modestes sobre el paper de la biblioteca a l’hora de donar resposta a aquests reptes i que, simplement, esperen que la biblioteca continuï prestant serveis similars als que oferia en el passat; altres que es mostren desanimats per la lentitud en els canvis, incloent-hi algun que expressava la seva incredulitat davant del fet que la biblioteca necessiti centenars d’empleats per oferir un servei de «sala d’estudi»; i, finalment, un tercer grup que veu en la biblioteca un col·laborador innovador a l’hora d’afrontar els reptes de la institució.

Entre aquest últim grup de responsables universitaris, la principal característica que els rectors esperen del director o directora de la biblioteca és que no actuï com un mer gestor, sinó com un líder universitari amb responsabilitat sobre la biblioteca. És a dir, que no es limiti a vetllar pels interessos de la biblioteca, sinó que entengui la missió de la universitat i treballi amb l’equip rectoral en la consecució dels objectius de la institució. No obstant, la major part de rectors creuen que aquesta priorització de la universitat sobre la biblioteca no és la pràctica habitual en les direccions de biblioteques universitàries.

A partir d’aquestes dades, els autors de l’informe suggereixen sis estratègies per tal que les biblioteques s’imbriquin en la consecució dels objectius de la universitat. No es tracta que totes les biblioteques intentin desenvolupar totes les estratègies, sinó que n’escullin algunes que s’adeqüin millor a les característiques del seu centre:

  • Exercir el lideratge en gestió de dades de recerca, especialment en aquelles universitats que miren de créixer en els àmbits de la ciència i la tecnologia.
     
  • Redoblar l’atenció a les col·leccions especials en universitats orientades cap a les humanitats.
     
  • Centrar-se en les necessitats dels estudiants i en el seu rendiment. Per exemple, adoptant els espais a les seves demandes i necessitats.
     
  • Corregir les relacions amb grups tradicionalment marginats, prestant-los atenció en els processos de selecció de personal, en la creació de col·leccions, en la descripció de documents, etc.
     
  • Atendre les necessitats de les entitats que financen la universitat, incloent-hi no només l’administració pública, sinó el conjunt de la ciutadania. Això es pot fer estenent les llicències d’accés a recursos electrònics, donant suport a startups i incubadores d’empreses, mantenint relacions amb els sistemes educatius, ajudant el professorat en tasques de divulgació, etc.
     
  • Contribuir al sistema de comunicació científica, modernitzant els models d’alfabetització informacional, col·laborant en la integritat de la recerca, etc. 

L’exercici del lideratge en biblioteques universitàries no es fàcil. Sovint, existeixen elements estratègics i polítics en el context amb els quals és difícil lidiar. No obstant, les biblioteques universitàries també compten amb punts forts. Per bé que en ocasions se senten infrafinançades, gaudeixen de pressupost, personal i espais. Aquest informe mira d’identificar les oportunitats perquè millorin el seu alineament amb les prioritats de la universitat de cara a aconseguir els objectius de la institució i dels seus usuaris.

© Imatge inicial de Gerd Altmann a Pixabay.