Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Aquestes també són les dues idees fonamentals que ens transmet l'informe "Designing a digital future": els EUA són líders en TIC i invertir en recerca bàsica és fonamental per a crear empreses i iniciatives innovadores que permetin mantenir aquest lideratge. El document ha estat elaborat per una comissió assessora del president Obama (PCAST, President's Council of Advisors on Science and Technology)(http://www.whitehouse.gov/administration/eop/ostp/pcast), que va ser creada el 2001 per assessorar el president en matèria de ciència i tecnologia.

L'informe té per objectiu l'avaluació del programa de recerca en TIC dels EUA, anomenat NITRD (Networking an Information Technology Research and Development Program), que s'inicià a principis de 1990 i que està finançat per més d'una dotzena d'agències federals i alhora també vol assenyalar nous àmbits cap els quals s'ha d'orientar la recerca en TIC.

Pel que fa a l'avaluació del programa NITRD, l'informe posa de manifest que una bona part del pressupost de la recerca en TIC s'inverteix en infraestructures tecnològiques d'altres àmbits de recerca (biotecnologia, etc.) però no pas en recerca TIC, amb la qual cosa els EUA inverteixen menys en recerca TIC del què es pensen. Per dur a terme les recomanacions de l'informe, els autors estimen que farien falta uns 100.000 milions de dòlars anuals. Per donar una referència, el pressupost d'R+D total d'Espanya és d'uns 10.000 milions d'euros (però per a tots els àmbits científics, no només per a TIC). També destaquen l'enorme potencial de la inversió privada en R+D tot i que, en aquests casos, s'incideixi més en el desenvolupament (D) que no pas en la recerca (R).

Els capítols 2 i 3 posen de relleu l'alt impacte que la recerca en TIC ha tingut en el desenvolupament de la indústria nord-americana de productes i serveis tecnològics, portant a aquest país a liderar amb notable avantatge aquest àmbit.

Les seccions centrals, capítols 4 a 7, presenten les sis àrees actualment en funcionament en les que les TIC poden tenir un paper rellevant: salut, energia i transport, seguretat nacional, avenços en ciència i tecnologia, educació, i democràcia digital. Com que no n'hi ha prou amb continuar els programes actuals, també s'assenyalen noves línies, nous espais, de recerca, el que anomenen àmbits fronterers de la recerca en tecnologia: TIC i població, TIC i món físic, anàlisi de dades a gran escala, sistemes fiables de ciberseguretat, sistemes escalables, millora de les intertícies persona-ordinador i computació d'alt rendiment (high performance computing), entre d'altres. En aquests capítols es descriuen amb detall línies més específiques i també s'inclouen recomanacions.

Finalment, també es dedica un apartat a analitzar les infraestructures de recerca, tant les tecnològiques com, especialment, les humanes. En aquest àmbit es demana, entre altres coses, la millora de la formació bàsica en coneixements d'informàtica reclamant-se canvis en el currículum acadèmic des de l'ensenyament a primària.

En qualsevol cas, i per tal de respondre la pregunta del títol, el que queda més clar en aquest informe, tal i com es deia al principi, és que la innovació no és un estat de gràcia que ha tocat a algunes persones sinó que es fonamenta en la inversió pública i privada en recerca bàsica. Per altra banda, l'informe també insisteix en treballar a mitjà i llarg termini i finançar línies de recerca que no tenen (o han de tenir) resultats immediats.