Ja és l'hora que els usuaris ens donin un cop de mà. S'accepten metadades "socials"

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació


Smith-Yoshimura, Karen and Cyndi Shein. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums Part 1: Site Reviews. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2012/2012-... [consulta 28 de agosto 2012]
 
Smith-Yoshimura, Karen, Carol Jean Godby, Helice Koffler, Ken Varnum and Elizabeth Yakel. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums. Part 2: Survey Analysis. Dublin, Ohio: OCLC Research. rehttp://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2011/2011-03... [consulta 28 de Agosto 2012]
 
Smith-Yoshimura, Karen and Rose Holley. 2012. Social Metadata for Libraries, Archives, and Museums. Part 3: Recommendations and Readings. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2012/2012-01... [consulta 28 de agosto 2012] 

Jordi ChuecaMolts han passat gran part de la seva vida professional descrivint, catalogant, etiquetant, organitzant i altres sufixos amb "-ant" perquè l'usuari resolgui les seves necessitats d'informació. I que a molts de nosaltres, fins ara no se'ns havia passat pel cap que els usuaris o la població en general pot donar-nos un ajut en aquests "-ant", i fins i tot alguns potser es tirin dels pèls acusant de "intrusisme professional "si acceptem a aquests possibles col·labora {n] dors.

I ens ha passat que en algun moment que algú ens ha assessorat sobre una foto de la qual desconeixem el lloc o l'època o algun personatge, i fins i tot ens ha aportat alguna breu història sobre el seu context, o ens han explicat que per començar a familiaritzar-nos amb un tema, millor començar per aquesta obra en lloc de la que tenim entre mans, o potser a l'hora d'afrontar un examen, algun company no va donar pistes d'on estava la clau per superar l'assignatura o bé, que aquell document històric en realitat es basa en bla, bla, bla ..... i que tal altre va fer un treball sobre ell i que està publicat a la web de no sé on ..... M'imagino que en algunes ocasions haureu viscut escenaris similars i que en general han estat útils i / o han aportat més coneixement. També és molt probable que aquesta utilitat i coneixement que excepte alguna excepció rarament ho haguem compartit. Doncs pensem en això però en una dimensió global.

Ara estem en un altre planeta: el planeta 2.0 o el planeta de la web social (bé, poseu l'adjectiu que us faci més gràcia, per això no discutirem ;-) i que algunes de les característiques d'aquest planeta són compartir, difondre, participar .... No us sembla que ens sorgeix una oportunitat per "recollir" aquest coneixement? i a més incorporar-lo a les nostres aplicacions de gestió (bibliogràfica, imatges, repositoris, arxius, etc ....) i donar-li difusió.

Doncs ja tenim un nou concepte: el "social metadata" o el contingut aportat per l'usuari en diferents facetes com comentar, etiquetar, organitzar, puntuar, recomanar, etc ... vaja, una bona ocasió que no hauríem de passar per alt, aprofitant el potencial dels usuaris: No ens ajudaria a millorar les funcionalitats i prestacions dels nostres aplicatius? I probablement la qualitat dels nostres continguts?

Partint de la premissa que aquest contingut aportat pels usuaris, ens permetria incrementar, recontextualitzar, enriquir i millorar tots aquests "vaig" als que ens dediquem, vegem el que ens explica l'informe:

L'informe, dividit en tres parts publicades entre setembre de 2011 i març de 2012 (per aquells molt ocupats, també hi ha disponible un resum executiu, ai! Si ho arribo a saber abans), sorgeix a partir de l'interès de diferents membres del Research Libraries Group (RLG) Partnership (actualment OCLC Research Library Partnership) en aprofitar el coneixement i experiència dels usuaris i així enriquir les seves metadades.

El primer dels tres informes (Site Reviews), ens proporciona els resultats de l'anàlisi de 76 institucions incloent alguns exemples basats en un classificació que comento més endavant. Amb un apartat on es comenten els serveis i recursos 2.0 més populars també amb exemples i enllaços a institucions que l'utilitzen i un apartat d'observacions sobre la presència a la web 2.0, sobre l'avaluació i monitorització i que és el que s'entén com èxit [o no] com una cosa que no només es pot mesurar només amb xifres.

La part final del primer informe inclou l'estudi més complet a 24 centres seleccionats incloent en la majoria de casos referències bibliogràfiques a articles relacionats amb l'experiència del centre en això del "social metadata".

Crec que val la pena destacar-lo i tornant als exemples: aquests estan organitzats a partir d'una classificació de diferents models de contribució i participació per part dels usuaris agrupats en set categories:

1. Dades que contribueixen a la millora de les descripcions
2. Els que contribueixen a la millora o bé complementen l'accés per llenguatge "controlat"
3. Etiquetatge, amb una curiosa referència a un desconegut concepte: "catàleg a l'ombra"
4. Puntuacions i comentaris: curiosament disponible al 22% dels centres analitzats. No sé, em sembla l'opció més fàcil per a l'usuari
5. Aquells que comparteixen i faciliten la recerca
6. Els que creen sentit de comunitat i networking
7. Dinamitzadors: Aquells que serveixen per fomentar la participació en actes i/o la visita de la institució

La segona part de l'informe (Survey Analysis), ens ofereix els resultats de l'enquesta als gestors: aquests exposen quins són els motius o raons que justifiquen la implementació en els seus portals, les polítiques de moderació, la seva gestió, la tecnologia utilitzada i els mecanismes i criteris per monitoritzar l'èxit [o no] de la implementació.

Cal destacar des del meu punt de vista:
● És una activitat relativament recent en el 70% dels casos des de fa dos anys o menys.
● Un dels objectius principals és la creació de comunitat i l'augment de trànsit dels seus portals i dels seus continguts
● En la majoria dels casos, la pròpia organització gestiona el portal. Lògic, donada la flexibilitat per modificar, actualitzar etc .... si disposem de "control" sobre la gestió del "site" és molt més fàcil (o menys complicat) implementar noves funcionalitats i serveis (o experimentar amb gaseosa com diu el col·lega Fernando Juárez)
● El més utilitzat per les institucions enquestades, és la possibilitat de comentar, etiquetar i la sindicació a més de ser en la majoria d'ocasions (en un 75%) filtrades per un moderador
● Aspecte rellevant encara obvi: en la majoria d'institucions disposen de polítiques vinculades amb el comportament, privacitat etc ... el que generalment coneixem com "terms of use"

La resta de les conclusions, resultats, taules, gràfics etc .. són consultables al document original.

En la tercera part de l'informe (Recommendations and Readings) trobem les recomanacions: com els aspectes més rellevants per a biblioteques, arxius i museus i quins poden ser els factors que poden contribuir a l'èxit [o no] d'aquestes iniciatives. Incloent una interessant selecció bibliogràfica utilitzada pel Grup de Treball

Per això ens recomanen tenir en compte entre altres elements:
● Tenir clars els objectius de la nostra organització
● Les prestacions que hem d'oferir: en funció del perfil de l'organització i per descomptat dels usuaris i la seva estratègia
● Com monitoritzem tota aquesta activitat?
● El nostre personal està capacitat? Potser requereixen formació
● I quins recursos de temps, persones i infraestructura podem invertir. Atenció, que se'ns obre una nova porta d'entrada i hem d'estar atents. Per exemple: un comentari sense resposta per un període llarg de temps comporta un efecte negatiu

I així fins a 18 recomanacions, algunes potser òbvies com utilitzar escurçadors d'URLs però totes a tenir en compte en la llista de control si apostem per això.

I fins aquí el contingut de l'informe, només una última curiositat: em va cridar l'atenció que molt poques institucions a diferència de moltes aplicacions del web social o portals com Amazon i TripAdvisor indiquen la "popularitat" de l'usuari, bé per mitjà de qualificacions , "badges" o etiquetes tipus "beginner", "top", "actiu" o "expert". Cal tenir-ho en compte, pot ser una manera de prestigiar i motivar als nostres col·laboradors.

Segurament haurem de superar alguns obstacles, reticències internes i externes però el valor que poden aportar aquestes accions per part dels usuaris, per mi, no té preu i enriqueixen la nostra tasca, continguts i serveis. Com ho veieu?. Els entusiastes tingueu en compte l'informe ja que hi ha previsió d'implementar-lo, o bé ja està en explotació.

I com a tancament i exemple que de vegades no tot és de "color rosa" a les aportacions de l'usuari: us deixo aquesta infografia que em va arribar via Twitter sobre com interpretar les avaluacions a Amazon que segurament és extensible a les avaluacions d'allotjaments, restaurants , espectacles etc .... de vegades familiars, fans i amics poden distorsionar el resultat o simplement algú pot pagar per avaluar i comentar. Però vaja, amb aquesta sagacitat professional que tenim després de tants anys de formació segur que no ens en "colen" cap ;-).

Llavors què? Obrim la porta als usuaris? Les vostres opinions seran benvingudes una mica més avall.

Pssst, Pssst, potser es requereixi identificació i hi ha filtre del moderador ;-)