La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

Cap als anys 80 del segle XX, comencen a publicar-se articles de recerca sobre ciència ciutadana, als noranta s’encunya el terme de «ciència ciutadana», però no és fins al 2007 que comença a ser més habitual la publicació. I en el darrer any, s’ha arribat a més de dos mil articles acadèmics indexats a Scopus. Les principals institucions que publiquen sobre ciència ciutadana són la Universitat d’Oxford, el CNRS francès i la universitat nord-americana de Cornell. De fet, són els Estats Units i el Regne Unit des d’on s’investiga més amb aquest model de recerca, seguit per Alemanya i Austràlia. L’Estat espanyol és al setè lloc. Les principals institucions que financen aquest tipus de recerca són la National Science Foundation dels Estats Units i la Comissió Europea. La disciplina majoritària i tradicional on es treballa amb ciència ciutadana són les ciències naturals i experimentals, però també en la història local i l’educació, per bé que darrerament, un 25 % de les publicacions provenen del camp de les ciències socials.  

En concret sobre ciència ciutadana i biblioteques, hi ha pocs articles de recerca publicats, una seixantena, incloent els que entenen la biblioteca com a col·lecció de dades. Quan tracten la biblioteca com a institució, presenten el rol que realitza d’acompanyar, motivar i vincular el públic en els projectes. Entre aquests estudis, aquest any 2022, s'ha publicat un treball sobre les percepcions del personal bibliotecari i la ciència ciutadana, fet pel grup de recerca Open Systems de la UB.  

I és en aquest context de treball de ciència ciutadana i biblioteques que l’Associació Europea de Biblioteques de Recerca (LIBER), a través del seu grup de treball de Ciència Ciutadana (LIBER Citizen Science Working Group) ha publicat la primera guia, d’una col·lecció de quatre, que donarà suport a les biblioteques per treballar en la ciència ciutadana. 

Aquesta guia de desembre de 2021 es titula Citizen science skilling for library staff, researchers and the public i se centra en l'ús de les dades i del rol de la biblioteca en la participació del públic i el suport al personal investigador. El format de la guia és molt pràctic, com una caixa d’eines, perquè tot i ser textual aporta molts vincles a recursos molt útils per implementar la teoria que s’està explicant, ja siguin check lists, plantilles, material molt visual, etc. La guia recull una dotzena de contribucions breus, organitzades en tres grans apartats com són la planificació de projectes i la comunicació, la gestió de dades de ciència ciutadana i l’alfabetització científica. 

L’apartat de comunicació explica com establir la pregunta de recerca, el disseny de la recerca, les dades que proporcionaran els voluntaris i els papers que juguen d’altres grups d’interès. La gestió de projectes se centra en aspectes relacionats amb el reclutament de persones participants, com motivar-los, i com assegurar la seva vinculació que va lligada amb el pla de comunicació. En aquesta part de la gestió, es passa per totes les fases d’un projecte, des de com trobar recursos fins a la disseminació. Un recurs especialment útil i senzill que proporciona la guia és el relacionat amb el famós data management plan que tot projecte de recerca hauria de tenir. Aquest recurs pot ser molt pràctic tant per a personal de biblioteques com per a IP (investigadors principals) de projectes. I, finalment, la guia adreça aspectes d’alfabetització de la ciència, des d’entendre per què serveix la recerca fins a com interpretar les dades. 

Així doncs, la lectura de la guia permet conèixer els diferents rols en què pot participar el voluntariat en un projecte, també ajuda a formar-se en la gestió de projectes i la comunicació, també com obtenir coneixement sobre l'ús de les dades proporcionades pels ciutadans, les qüestions de les dades FAIR i com es pot utilitzar l'alfabetització científica per a la cocreació i l'educació en ciència ciutadana. Per tant, la guia permet obtenir les habilitats necessàries per assegurar que un projecte està ben configurat des de l’inici, per comunicar amb els grups d’interès i ciutadania, per gestionar les dades i els resultats i, per damunt de tot, per garantir els beneficis de la recerca. 

La guia dona un gran pes a les dades, de fet la qualitat de les dades dels projectes de ciència ciutadana sempre ha estat un aspecte molt estudiat en les publicacions de recerca. D’una banda, els equips d’investigació utilitzen les dades per respondre a les seves preguntes de recerca, però de l’altra les dades poden augmentar l'alfabetització científica de la societat en general atraient la ciutadania a les dades: recopilant-les, explicant-ne la història o reutilitzant-les. A la guia qui exposa el tema són dos investigadors del Joint Research Centre de la Comissió Europea que ofereixen unes recomanacions.  

Dos membres de LIBER han coeditat la guia, Thomas Kaarsted de la Biblioteca de la Universitat del Sud de Dinamarca i Simon Worthingon, investigador de ciència oberta de la Biblioteca Nacional de Ciència i Tecnologia d’Alemanya. Potser per aquest fet, la majoria de les autories de les diferents seccions són d'origen europeu, bàsicament danès, i fetes per dones de l’àmbit de les biblioteques, ja siguin bibliotecàries o investigadores. 

Aquesta primera guia s’acompanyarà, properament, de tres caixes d’eines més relacionades amb biblioteques i ciència ciutadana: 

  • Segona guia: Library Infrastructures & Citizen Science (editada per Kirsty Wallis i publicada l'abril de 2022)
  • Tercera guia: Open Science Practice & Citizen Science (editada per Bastian Greshake Tzovaras i publicada l'abril de 2022
  • Quarta guia: Developing Guidelines & Citizen Science (editada per Paul Ayris i prevista pel maig de 2022)
  • Cinquena guia: Collated four part series as one volume: Citizen Science for Research Libraries – A Guide (prevista pel maig de 2022)
     

© Imatge inicial de Carlos González a Pixabay