Les tecnologies educatives emergents

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Dídac Martínez
Bibliotecari 
Universitat Politècnica de Catalunya
 

New Media Consortium; EDUCAUSE Learning Initiative (2011). The Horizon Report: 2011 edition. Austin, TX : The New Media Consortium. ISBN 978-0-9828290-5-9. <http://net.educause.edu/ir/library/pdf/HR2011.pdf>. [Consulta: 20/06/2011].
 

Nova edició de l'informe Horizon Internacional elaborat per The New Media Consortium, EDUCAUSE i Consortium for School Networking. Aquestes associacions estan formades per experts en educació. Son acadèmics de diverses àrees que es preocupen pel desenvolupament de les TIC aplicades a l'ensenyament. També inclouen membres institucionals com a universitats, associacions educatives, museus etc. Les seves activitats són principalment observar, analitzar i promoure a nivell mundial les tendències pedagògiques davant la irrupció de les TIC i la xarxa d'Internet. EDUCAUSE a més organitza infinitat de congressos, cursos, reunions, publiquen revistes i informes, confeccionen recursos i lideren xarxes d'intercanvi d'experiències en vers el canvi pedagògic. Agrupa i orienta a mes de 2.000 organitzacions i més 17.000 professionals.


El document publicat ubica en tres escenaris temporals una sèrie tecnologies emergents relacionades amb l'educació universitària. Son aquestes

Primer escenari: D'aquí 1 any o menys
1. Llibre electrònic o e-book
2. Informàtica mòbil

Segon escenari: A partir de 2 a 3 anys
3. Realitat augmentada
4. Aprenentatge basat en jocs

Tercer escenari: A partir de 4 o 5 anys aproximadament
5. Informàtica basada en gestos
6. Analítiques d'aprenentatge

L'informe te una estructura molt simple. De cada tecnologia es presenta: a ) una visió general, b) la rellevància per a l'aprenentatge, investigació i creativitat i c) alguns exemples amb adreces web d'experiències. Els trets més significatius són:

Llibre electrònic o e-book:
Es detecta un augment del seu ús per part dels lectors. L'oferta de continguts a tots els nivells comença ser significativa (aquí hauríem de comentar els darrers informes del mon de l'edició, tant a nivell espanyol com català, que mostren una tendència creixent d'iniciatives en vers la "digitalització" dels seus catàlegs). També és constant l'aparició de nous models i aparells lectors. En aquest aspecte les noves tabletes estan acaparant el mercat també del llibre electrònic, sobretot Apple iPad i Samsung Galaxy que no tenen rival ara per ara. Els problemes no resolts i detectats fa temps per nosaltres, els bibliotecaris, són la gestió dels drets dels autors i la pluralitat de formats digitals que impedeixen i restringeixen l'accessibilitat a la lectura des de diferents aparells. Òbviament la valoració en relació a les pràctiques pedagògiques es molt positiva. Les possibilitats de millora de la docència mitjançant el llibre digital és un pas endavant molt significatiu. El llibre digital va més enllà del contingut intel·lectual d'un conjunt d'idees. El llibre digital (i estem en l'inici de la era de les TIC) és un "element" dinàmic de la pròpia activitat docent i pedagògica. Facilita el treball col·laboratiu, la navegació a altres continguts, la incorporació de múltiples funcionalitats, la implicació dels estudiants, la lectura de forma col·laborativa, etc. La lectura, podríem dir que passa a ser d'un "acte solitari i individual" a un acte "social i en xarxa". Un llibre digital ja no és un text sinó una finestra a un ventall de possibilitats d'aprenentatge.

Informàtica mòbil
Els telèfons mòbils fins ara utilitzats per la comunicació interpersonal i professional es converteixen en una eina electrònica molt favorable també per a incrementar la comunicació entre professor i estudiant i ,per tant, per millorar la l'aprenentatge. Infinitat de projectes educatius s'estan desenvolupant per a ser usats mitjançat els telèfons mòbils. L'estudiant pot accedir a coneixements mitjançant el seu telèfon mòbil, llegir continguts, contestar i fer exàmens, realitzar pràctiques, etc. Mireu sinó per exemple, aquest vídeo (http://www.gylo.com/). La informàtica mòbil es per tant una eina que s'ha d'aprofitar per millorar l'aprenentatge per dos motius: a) l'oferta del mercat en prestacions, capacitats i novetats no para de créixer i b) tots els estudiants porten un telèfon mòbil de darrera generació a la butxaca.

Realitat augmentada
Seguint la definició de Ronald Azuma (1997) es considera "realitat augmentada" o AR com la suma de tres elements digitals: a) la combinació d'elements reals i virtuals, b) la interactivitat en temps real i c) l'enregistrament en 3D. La realitat augmentada s'està desenvolupant molt més en altres caps com la medicina però darrerament també en projectes educatius. Un determinant tema enriquit amb vídeo, imatges, dades text, imatges en temps real, etc. es un canal excepcional per aprendre. Malgrat que és una tecnologia encara no molt implementada dins l'àmbit universitari s'està usant en projectes de comunicació interactiva lligats a museus, biblioteques, exposicions. Vegeu per exemple el projecte iTacitus (http://www.itacitus.org/) que combina turisme i cultura.

Aprenentatge basat en jocs:
La indústria dels jocs informàtics i multimèdia té des de fa uns anys un èxit absolut i actualment s'està introduint en l'àmbit educatiu. Per altra part com sabem en el mon analògic la noció de "joc" és un element fonamental en pedagogia, psicologia, matemàtica i economia. Per tant les TIC només potencien aquest concepte a nous programaris per a l'aprenentatge. El "joc informàtic" és converteix així en una eina dinamitzadora de tot procés d'aprenentatge. El joc disposa d'un plantejament competitiu, d'esforç, amb un ritme i objectius finals on els estudiants s'impliquen fàcilment en desenvolupar habilitats cognitives i competències personals d'una manera més natural i divertida. La Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC, és l'única biblioteca dins l'Estat espanyol que disposa d'un espai físic i virtual dedicat a l'aprenentatge basat en jocs on els estudiants poden aprendre física, matemàtiques, enginyeria etc. mitjançant jocs informàtics i recursos de tota mena que la biblioteca facilita als estudiants.
(http://flas.upc.edu/uwin/catala/home/home.php).

Finalment i en una perspectiva de 4 a 5 anys apareixen dos elements una mica més innovadors: la Informàtica basada en gestos i les analítiques d'aprenentatge. Aquestes dues tecnologies encara poc generalitzades ja existeixen en el mercat. La informàtica basada en gestos facilita i potencia la implicació del cos humà en el seu ús, nomes cal recordar l'èxit del Nintendo Wii. Es preveu a mig termini un increment de programaris i nous aparells informàtics basats en la implicació corporal per desenvolupar projectes educatius principalment lligats a la simulació i la realitat virtual. Les analítiques d'aprenentatge es presenten com un complement enriquidor dels sistemes d'informació que les universitats i el món acadèmic ja disposa. Són programaris que al gestionar la gran quantitat de dades que ara es disposa ofereixen nous serveis de valor afegit a l'estudiant. Es poden crear subsistemes d'informació, perfils a mida i en temps real de situacions i processos de tal manera que l'aprenentatge pot ser molt més guiat i molt més mesurat.

Per acabar només voldria fer algunes reflexions des del punt de vista bibliotecari. En primer lloc crec que cal llegir informes com aquest relacionats amb les tecnologies però també amb el món de l'edició o amb el món acadèmic. Els informes són elaborats per observatoris especialitzats que ens poden ajudar a reorientar els nostres serveis i avançar-nos a les necessitats dels nostres usuaris. Les biblioteques són equipaments vius on persones i informació es posen en contacte. En segon lloc les TIC ens aporten noves eines i noves aplicacions que sense dubte ens fan la vida més fàcil però també porten la pretensió, potser sense saber-ho, de canviar-nos la vida. Sense adonar-nos ens estan canviant els costums, les relacions humanes, les idees, etc. i per tant, la cultura entesa com el paradigma en que vivim. En aquest aspecte l'informe Horizon diu que aquestes tecnologies estan canviant poc a poc la relació profunda entre el professor i l'estudiant. Està canviant el "rol" de cada un d'ells i això és molt important. Doncs bé, també les TIC estan canviant el "rol" del bibliotecari i el "rol" de la biblioteca com sabem. Aquest canvi l'hem de poder gestionar i dirigir aprofitant aquestes tecnologies que ja tenim i que els nostres usuaris consumeixen de forma cada vegada més intensa.


-The 2011 Horizon Report <http://www.educause.edu/Resources/2011HorizonReport/223122>
-The Horizon Project Navigator <http://navigator.nmc.org/>
-The Horizon Project wiki <http://horizon.wiki.nmc.org/>
-The New Media Consortium <http://www.nmc.org/>
-EDUCAUSE Learning Initiative an EDUCAUSE Program <http://www.educause.edu/eli>
-Consortium for School Networking CoSN <http://www.cosn.org/>
-Versió reduïda de l'Informe Horizon 2011 elaborada pel Departamento de Proyectos Europeos del Instituto de Tecnologías Educativas (ITE) del Ministerio de Educación <http://recursostic.educacion.es/blogs/europa/media/blogs/europa/informes/Informe_HorizonITE_marzo_2011.pdf>