Versió per a imprimir
Facultad de Ciencias de la Documentación
France. Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche. Inspection générale des bibliothèques. Quels emplois dans les bibliothèques ? État des lieux et perspectives (2013). Rapport IGB n° 2012-020, mars. <http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/20/3/Quels_emplois_dans_les_bibliotheques_Etat_des_lieux_et_perspectives_247203.pdf>. [Consulta: 20 juny 2013].
Des de fa ja uns anys a Espanya i a l'estranger són freqüents en la nostra professió els debats entorn al nostre perfil professional i la natura i la direcció futura dels serveis bibliotecaris i d'informació. Ens veiem immersos en un canvi continu amb nombroses cruïlles que, encara que ens provoquin inseguretats, ens poden oferir també noves oportunitats. Aquesta necessitat de situar-nos i de fer prospectives es dóna en col·lectius professionals de tot el món perquè els elements que ens afecten són comuns en el nostre món globalitzat. Aquest fet el podem constatar en la nombrosa bibliografia que dóna compte de la nostra identitat i en l'informe que recentment s'ha presentat a França i els elements més globals del qual recollim en aquesta breu ressenya.
El Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche va encarregar a la Inspection générale des bibliothèques, un estudi interministerial sobre l'anàlisi funcional dels llocs de treball a les biblioteques. Aquest informe de l'IGB es va publicar el 3 d'abril d'aquest any, està signat per Pierre Carbone, Joëlle Claud, Charles Micol, Dominique Arot i Benoit Lecoq i té el títol: Quels emplois dans les bibliothèques? Etat des lieux et perspectives.
Com el títol indica aquest document presenta una panoràmica completa de l'ocupació pública a les biblioteques de França. Està estructurat en quatre capítols, a més d'unes conclusions i unes propostes d'actuació. El capítol primer recull breument les tendències actuals en la funció pública francesa. Els següents capítols, el segon i tercer, són dues anàlisis, un de quantitatiu i un altre de qualitatiu dels llocs de treball a les biblioteques. Finalment el quart capítol, més de prospectiva, presenta una sèrie d'elements que configuren les tendències professionals en els perfils, en la contractació i en la formació dels bibliotecaris.
Tant les xifres com l'anàlisi que es presenten fan referència a l'àmbit de la funció pública de l'Estat com de la funció pública territorial. Les funcions en què se centra són les estrictament bibliotecàries, no abordant altres funcions associades com poden ser les administratives o de gestió pressupostària i comptable.
De les dades exhaustives que ofereix l'informe, recollim les xifres globals que indiquen que hi ha 55.000 bibliotecaris a França. Entre ells, és destacable sobretot la figura de professors documentalistes tant en l'ensenyament superior, com a les escoles i instituts. Dels primers, que desenvolupen les seves activitats a les biblioteques universitàries des del curs 1996-1997, l'informe indica que lamentablement avui dia no es tenen dades exactes ni quantitatives ni qualitatives. Uns realitzen funcions de bibliotecaris i formador d'usuaris i altres només de formadors. En canvi sí que s'ofereixen xifres dels professors documentalistes: al voltant de 8.100 en col·legis, prop de 4.000 en instituts generals i 1.400 en instituts professionals.
La part qualitativa comença recollint els diferents repertoris francesos que recullen perfils bibliotecaris i les seves competències: Le Premier recensement des métiers des bibliothèques (1995), Bibliofil, Le Répertoire interministériel des métiers de l'Etat (RIME), Referens, Le Répertoire des métiers de l'éducation nationale et de l'enseignement supérieur et de la recherche (REME), Le référentiel des emplois et des compétences de la BnF y Le Répertoire des métiers territoriaux (CNFPT). A més en aquest capítol es fa una anàlisi de les ofertes d'ocupació i dels perfils dels llocs de treball a les biblioteques universitàries, en les biblioteques departamentals de préstec i a les municipals.
El quart capítol presenta tot un seguit d'elements que conforma el que pot ser el futur de les biblioteques franceses i que és extrapolable a qualsevol part del món. El punt d'inflexió que identifica és el desenvolupament digital com a factor transformador de les col·leccions i els serveis. Encara que no se suprimirà la necessitat d'espai físic les biblioteques han de mantenir funcions més socials i col·laboratives, amb una gestió més global dels recursos, centrats en els usuaris, amb nous serveis i productes. Així: "nous perfils es desenvolupen, al voltant de la recerca i vigilància, de la gestió de continguts i del desenvolupament sociocultural". Precisament aquest últim aspecte és considerat com un factor poderós de canvi, ja que les biblioteques han de potenciar les seves relacions en xarxes com altres institucions de la societat. Aquestes evolucions comportessin uns perfils laborals mixtes, polivalents i col·laboratius.
La dualitat que l'informe identifica entre el "front office" i el "back office", és a dir col·leccions i usuaris, s'inclinarà cap als segons, amb una concepció de la biblioteca més oberta i amb un personal que assumirà de forma més activa el seu paper de mediació i acompanyament en els processos de recerca, formació i aprenentatge dels usuaris. Aquesta transformació cultural i de mentalitat comportarà un abandonament o una simplificació o una externalització de les tasques internes, i una sofisticació d'altres tasques amb un augment de les relacionades amb la pedagogia. Les tasques clàssiques de catalogació i indexació descansaran a les biblioteques que actuen com a capçalera de les xarxes de biblioteques, tal com la Biblioteca Nacional.
Tot això suposa una reorganització dels recursos humans, amb una millor assignació dels temps de treball dels bibliotecaris i unes competències que en gran mesura són personals. Així els directors de biblioteca hauran d'innovar, tenir imaginació, capacitat per mantenir un diàleg social eficaç i una competència científica.
A més de certa especialització en els perfils, també aquesta haurà d'estar acompanyada d'una polivalència, sobretot a les biblioteques públiques on, per exemple, un bibliotecari que treballa a la secció d'adults ha de poder atendre també en ocasions la secció juvenil o poder realitzar altres serveis.
També l'informe recalca la importància del reclutament i de la formació dels professionals. Dóna compte de com en els últims sis anys els processos de selecció s'han professionalitzat i s'ha donat més pes a les competències que després es desenvoluparan, restant protagonisme a la "cultura general" i a les proves acadèmiques. Així per a la selecció de facultatius i ajudants (conservateurs i bibliothécaires) s'ha inclòs un exercici oral per reflectir la motivació professional que mesuri les aptituds dels candidats.
La formació inicial i contínua ha de seguir sent un pilar fonamental en el desenvolupament bibliotecari. Dóna compte de com la formació que dóna l'ENSSIB (École nationale supérieure des sciences de l'information et des bibliothèques), organisme que s'ocupa de la formació dels funcionaris bibliotecaris, ha incorporat nous continguts al voltant de les polítiques públiques, la gestió empresarial, la tecnologia i, en general, amb el nou posicionament estratègic de les biblioteques. A més es suggereix que s'ha de reflexionar sobre una articulació entre la formació que imparteixen les universitats (diplomatures i màsters) i els procediments de reclutament.
La conclusió final a la qual porta el document és que les biblioteques estan vivint un canvi profund però ple de futur. A més es presenten unes propostes sobre el redisseny de les categories professionals i de les seves convocatòries d'accés a la funció pública de l'Estat i en la funció pública territorial.
