Jutjar la qualitat de les revistes segons les descàrregues d'articles no és fàcil

Tomàs Baiget
El profesional de la información
 

Shepherd, Peter T (2007). Final report on the investigation into the feasibility of developing and Implementing. United Kingdom Serials Group (UKSG) <http://www.uksg.org/usagefactors/final>


Aquest projecte va avaluar la possibilitat d'elaborar i aplicar factors d'ús (UF) de les revistes comptant les descàrregues d'articles (en pdf i html). Es va fer una enquesta en dues fases:

-Fase 1, entrevistes telefòniques en profunditat a un total de 29 autors, directors, bibliotecaris i editors de revistes.

-Fase 2 estudi basat en la web en què van participar gairebé 1.400 autors i 155 bibliotecaris.

La informació obtinguda va ajudar a determinar no només si un UF és un concepte significatiu amb el potencial suficient per proporcionar informació addicional sobre el valor i la qualitat de les revistes en línia, sinó també com es podria aplicar.

Idees per a una avaluació pràctica, efectiva i sostenible

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

libraryassessment.info: A blog for and by librarians interested in library assessment, evaluation, and improvement supported by the Association of Research Libraries <http://libraryassessment.info/>
2010 Library Assessment Conference: Building Effective, Sustainable, Practical Assessment. Washington: Association of Research Libraries, 2011 <http://libraryassessment.org/bm~doc/proceedings-lac-2010.pdf>

L'Association of Research Libraries (ARL) és una associació de biblioteques de recerca d'Estats Units i del Canadà que té com a missió influir en l'entorn de la comunicació acadèmica i les polítiques públiques que afecten les biblioteques de recerca i les comunitats que serveixen. En el seu Pla estratègic presenta les seves tres línies estratègiques d'actuació: influir en les polítiques públiques, ajudar a desenvolupar models de comunicació científica i promoure l'expansió dels nous rols de les biblioteques en el suport de les transformacions que afecten la recerca. La seva web en mostra el funcionament i la vitalitat de les seves diverses línies d'actuació.

Evolució i tendències dels serveis a les biblioteques universitàries als EUA

Margarita Taladriz Mas
Presidenta de FESABID
 

Davis, Denise M. (2011). "Trends in academic libraries 1998 to 2008", ALA <http://www.ala.org/ala/research/librarystats/academic/ALS%209808%20comparison.pdf>.

Aquest estudi continua una línia de treball iniciada per l'American Library Association (ALA) amb l'objectiu de difondre l'anàlisi rigorosa de les dades estadístiques, que es deriven de l'activitat dels diferents tipus de biblioteques als Estats Units.

En aquest cas, la seva autora, antiga directora de l'Oficina d'Investigació i Estadístiques d'ALA, fa un repàs sistemàtic sobre els indicadors dels principals serveis que presten les biblioteques acadèmiques en el període comprès entre 1998 i 2008, prenent com a base les dades reflectides al NCES (National Center for Education Statistics) Academic Libraries series public use data per als anys 1998, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2008.

Nous ensenyaments dels estudis d'ús de col·leccions

Ramón Abad
Biblioteca
Universidad de Zaragoza
 

OhioLINK Collection Building Task Force, Julia Gammon and Edward T. O'Neill. 2011. OhioLINK–OCLC Collection and Circulation Analysis Project 2011. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm.
 

El 2006, el consorci de biblioteques universitàries de l'Estat d'Ohio (OhioLINK), als Estats Units, en col·laboració amb OCLC Research, va iniciar el que amb seguretat és el major estudi d'ús de col·leccions realitzat mai. Els seus resultats inicials acaben de ser publicats el mes de setembre de 2011 per OCLC Research en el document titulat OhioLINK OCLC Collection and Circulation Analysis Project. 2011 (http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm).

De seguida ve al cap  -i en l'Informe se cita-el famós estudi de la Universitat de Pittsburg sobre l'ús de les col·leccions, realitzat en els 70s, en el qual es va comprovar la famosa regla del 80/20 aplicada a l'ús de les col·leccions (el 20% d elas col·leccions suporten el 80% de l'ús). Així mateix és inevitable relacionar-lo amb el famós projecte Conspectus, que va sorgir a mitjans dels 80s i que, desigualment, es va mantenir al llarg dels 90s, especialment a les biblioteques universitàries del Nord-oest dels Estats Units, a la coneguda xarxa WLN (Western Library Network), sent encara una eina d'avaluació de col·leccions associada al WorldCat (OCLC Conspectus).

Com fer que els recursos digitals creats amb diner públic siguin el màxim d’efectius

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


"A guide to real value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 15 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREGuide.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"A checklist for value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 2 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREChecklist.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"Reports from the field: Experiences from those ‘at the coalface'" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). Version 1.1, April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 34 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREFieldReports.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
 

Durant els anys 80 hi va haver la necessitat de desenvolupar xarxes de comunicacions per tal d'aprofitar tot el potencial dels ordinadors. Els governs de diferents països van crear organitzacions (moltes vegades, fundacions) per tal d'estendre les xarxes dins el territori nacional. Així van néixer i desenvolupar-se RedIris a Espanya, Cyclades a França o JANET al Regne Unit. L'evolució de les coses és diferent a un lloc o a un altre i això depèn de com les persones i les organitzacions les sàpiguen conduir. Així va ser que JANET va acollir des de ben aviat activitats relacionades amb la informació (i no només amb la informàtica).

La bona evolució de JANET comportà la creació del Joint Information Systems Committee (JISC), organització que avui ja no fa constar el seu nom complet a la pàgina web sinó tan sols les seves sigles, i que parteix de la visió que "la gestió de la tecnologia i de la informació ha d'estar al cor de la recerca i de l'educació".

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS