Explorant el paisatge europeu de dades de recerca: el projecte European Research Data Landscape

Sabina Batlle Baró
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


European research data landscape: final report (2022). Prepared by: Visionary Analytics, DANS, DCC, EFIS. Brussels: European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. 44 p. Disponible a: <https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/03b5562d-6a35-11ed-b14f-01aa75ed71a1/language-en>. [Consulta: 14/02/2023]. 


El passat mes de novembre de 2022, la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va publicar l’informe European research data landscape. Es tracta de l’informe final de l’estudi que porta el mateix nom, fet durant els anys 2021 i 2022 per un seguit d’organitzacions i empreses d’arreu d’Europa expertes en la gestió de dades de recerca: DANS, DCC, EFIS i Visionary Analytics.

L’objectiu de l'estudi era oferir una caracterització detallada de l’ecosistema de la recerca en el context europeu (els països membres de la UE, el Regne Unit i els països associats al programa Horizon 2020), recollint i analitzant dades sobre la producció, el consum i les pràctiques de dipòsit de dades entre els investigadors. A més a més, es buscava obtenir dades sobre el nivell de coneixement i aplicació dels principis FAIR entre els investigadors, i avaluar el grau de preparació dels repositoris de recerca per implementar aquests principis. Amb tot això es pretenia obtenir una instantània de la situació actual per poder elaborar recomanacions i establir accions específiques de futur; unes propostes que volen servir de base a la Comissió Europea, a l’EOSC Partnership i als estats membres a l’hora de crear futures polítiques que portin a una millora de la gestió de dades de recerca i a una major implementació dels principis FAIR. 

El Guggenheim de La Verneda: una biblioteca que va més enllà del barri

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Gabriel García Márquez. Carrer del Treball, 219. Barcelona 08020. 


Gabriel García Márquez no és només el nom d’un Premi Nobel de Literatura colombià és també, i des de fa uns mesos, el nom d’una biblioteca de Barcelona. 

En els darrers temps hem estat veient com s’inauguren biblioteques públiques, la majoria d’elles incorporant nous espais que aposten per nous usos i que evidencien la capacitat d’adaptació a les necessitats canviants dels ciutadans i de l’entorn. Moltes d’aquestes han estat motiu d’articles però d’altres encara no i, en aquest parèntesi, hem volgut iniciar una nova secció per parlar-ne i analitzar-les després d’uns mesos de rodatge.

L’embranzida dels jocs de taula contemporanis: mou fitxa!

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Comas Coma, Oriol (2022). Els jocs de taula a les biblioteques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament Cultura: Biblioteques públiques de Catalunya. 55 p. Disponible a: <https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/professionals/bibliografies/bibliografies_tematiques/documents/jocsdetaula.pdf>. [Consulta: 12/01/2023].
Twitter: @oriolcomasicoma 


Presentada el passat novembre, la guia és una meravellosa oportunitat per triar i remenar entre més d’un centenar dels jocs de taula anomenats «contemporanis» (mot per contraposar-los amb els jocs tradicionals o més antics com els escacs, el parxís i l’oca, per exemple). Per a tots aquells que no hi esteu familiaritzats també és l’ocasió per buscar en quines biblioteques properes es poden obtenir en préstec i jugar-hi. De la mateixa manera que passa amb la cultura, o la lectura, hi ha varietat per a tots els públics i gustos així és que... moveu fitxa!

 

La creació d’aliances en el context de les dades de recerca: una tasca que uneix l’urgent i l’important

Andrea Sixto-Costoya 
Universitat Politècnica de València. Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada (IUMPA)
Universitat de València. Unidad de Información e Investigación Social y Sanitaria (UISYS); Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento – Ingenio (CSIC-Universitat Politécnica de València)
Universitat de València. Departamento de Historia de la Ciencia y Documentación


Ali, Ibraheem; Atwood, Thea; Curty, Renata; Ghaphery, Jimmy;  McGeary, Tim; Muilenburg, Jennifer; Ruttenberg, Judy (2022). Research data services: partnerships. Association of Research Libraries; Canadian Association of Research Libraries. Washington, DC: Association of Research Libraries. 26 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2022/01/2022.01.13-research-data-services-partnerships.pdf>. [Consulta: 19.12.2022].


Aquest document ens presenta una visió sobre com podrien organitzar-se les aliances en el context dels serveis enfocats en les dades de recerca. A més de descriure en què consisteixen aquestes aliances i els seus avantatges, ofereixen als lectors un marc de treball format per cinc fases lògiques i flexibles que poden orientar a l’hora de plantejar-les. D’altra banda, descriuen amb detall les diferents tipologies d’aliances i ofereixen recursos d’utilitat per tal que qualsevol servei que es dediqui a les dades de recerca (en qualsevol dels seus aspectes) pugui iniciar o millorar el procés d’establir i mantenir agents aliats. 

Si hi ha una qüestió rellevant en el moviment per la Ciència Oberta és l’èmfasi en les fortaleses de la col·laboració i les aliances. Quan parlem de dades obertes, aquest èmfasi és encara més evident. El concepte «dades obertes» va estretament lligat a la pràctica de compartir dades de dades (data sharing), i tota l’estructura conceptual i tecnològica desenvolupada a aquest efecte està pensada per tal que aquesta compartició pugui ser viable.

20 tendències per modelar el futur bibliotecari

Glòria Pérez-Salmerón 
Bibliotecària-Documentalista
Stichting IFLA Global Libraries Chair
IFLA Honorary Fellow
Presidenta de l’IFLA (2017-2019)
 


IFLA trend report 2021 update (2022). The Hague: IFLA. 30 p. Disponible a: <https://repository.ifla.org/bitstream/123456789/1830/1/IFLA%20TREND%20REPORT%202021%20UPDATE.pdf>. [Consulta: 28/11/2022].


IFLA Trend Report 2021
20 tendències polítiques, econòmiques, socials, culturals i tecnològiques per donar forma al futur del nostre camp i les comunitats a les quals servim, tal com les identifiquen els líders emergents de biblioteques.

Aquest nou Informe de Tendències de l’IFLA 2021 és la continuació del conegut IFLA trend report 2013 i de les seves consecutives actualitzacions publicades en forma de sèrie 2016, 2017, 2018 i 2019, basades totes elles en els continguts de les trobades celebrades per les presidentes de la Federació internacional (IFLA President’s Meeting) anualment, a diferents ciutats del món: Washington, Atenes, Barcelona i Buenos Aires. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS