OCLC

Català

Construïm col·leccions plegats? L'anàlisi de la col·lecció conjunta del RLUK

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques Informació i Documentació
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Malpas, Constance; Lavoie, Brian (2016). Strength in Numbers: The Research Libraries UK (RLUK) Collective Collection. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2016/oclcresearch-.... [Consulta: 02/10/2016]


Fa cinc anys, en aquest mateix Blok tot ressenyant un altre treball d’OCLC (Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment), assumíem que la gestió de la col·lecció no ha estat un dels temes de més impacte dins el nostre entorn. Tot i això, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’estan explorant les possibilitats de donar respostes de manera cooperativa a les necessitats que suposen la gestió dels fons i la seva conservació/preservació a llarg termini. Amb aquest marc, s’han desenvolupat diferents estudis, essent l’informe Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections ressenyat per Ángel Borrego al Blok de BiD un molt bon recull sobre els principals treballs fins el 2013, si més no aquells d’origen anglosaxó.

Els adolescents són de Neptú, els bibliotecaris de Plutó

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

 

Connaway, Lynn Silipigini, comp. 2015. The library in the life of the user: Engaging with people where they live and learn. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-library-in-life-of-user.html [Consulta: 02/12/2015]


Desenganyem-nos i tinguem present que fora de la nostra òrbita (la informativa-documental) molta gent no fa servir la biblioteca per buscar i recuperar informació, sinó que se serveix de l’entorn proper i d’Internet. Per tant, sigui quin sigui el nostre paper –com  acadèmics, bibliotecaris, usuaris o d’altres– la pregunta a fer-nos és: la biblioteca encaixa en la vida de les persones?

L’informe que us ressenyem s’estructura en 10 articles que corresponen a una dècada de recerca amb l’objectiu de conèixer més i millor el comportament dels usuaris. En línies generals, les investigacions fetes combinen metodologies quantitatives i qualitatives; i els qüestionaris, les entrevistes, els focus groups i els xats han estat les tècniques emprades per recollir la informació per part dels usuaris i no usuaris de biblioteques. Destacar que es parla de manera reiterada en l’informe de la generació batejada com a millennials i, més en concret, els screenagers (els millennials són els nascuts després de 1980 i els screenagers tenen entre 12-18 anys) perquè han crescut rodejats de pantalles i el seu comportament a l’hora de cercar i recuperar informació és totalment diferent. Són els usuaris, no usuaris i bibliotecaris del futur immediat.

Reflexionant per a la pràctica i practicant la reflexió

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


OCLC Research: 2014 Highlights (2015). Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a:
www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-2014-hi....


La biblioteconomia ha estat i és, essencialment, una pràctica, una techne, però no per això els coneixements tècnics són acientífics. Sí que sorgeixen (i tornen) de la pràctica. És per això que la ‘recerca’ en biblioteconomia, en el passat, l’han exercida bàsicament persones que tenien com a feina principal la de fer de bibliotecaris.

Vaig poder ser una mica al III International Seminar on LIS Education and Research, celebrat recentment a Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i me’n vaig endur la impressió que la recerca s’havia independitzat en una part important de la praxi bibliotecària. Ens n’hem d’alegrar ja que això significa que els nostres coneixements professionals són útils més enllà de les biblioteques i ens obre nous camins. Però la recerca acadèmica està sotmesa a les seves pressions, i entre les quals no figura la d’orientar els ‘practicants’ de la biblioteconomia.

D'espectadors a actors

Xavier  Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

 

Carol Carol Jean Godby and Ray Denenberg (2015). Compatibilities Between the Linked Data Models of the Library of Congress and OCLC. Disponible en http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-loc-linked-data-2015.html 


Amb la publicació el 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group (disponible en Traducció a l'espanyol de Documents del W3C Library Linked Data Incubator Group) [1] es va donar un pas molt important a l'hora de concretar els principis de Linked Open Data a l'entorn de les biblioteques, i els arxius, i els museus i els centres de documentació. Tres anys més tard la OCLC ha publicat [2] un estudi sobre l'ús dels vocabularis de valors, així com de les raons per les quals aquests s'utilitzen en un conjunt de 123 institucions al llarg del món, encara que predominantment d'àmbit anglosaxó. Aquest estudi es denomina OCLC Research International Linked Data Survey for Implementers. L'única institució espanyola reflectida en aquest estudi és la Fundación Ignacio Larramendi. Els resultats s'han estructurat en 6 entrades del bloc Hangingtogether [3]. Està ja acceptada una comunicació al pròxim congrés de FESABID d'Hernández i Agenjo en què s'analitza el pas del temps entre l'Informe Final i l'enquesta de l'OCLC, així com tot el que això ha comportat. La comunicació es titula Com i què consumir al món Linked Open Data; com i què produir en Linked Open Data.

Subscriure a RSS - OCLC