Una recerca recent de David Alaminos, M. Belén Salas-Compás i Manuel Á. Fernández-Gámez analitza si el bitcoin pot exercir pressió especulativa sobre les monedes fiduciàries, especialment el dòlar nord-americà, durant episodis d’estrès financer.
Mitjançant un model híbrid innovador que integra ARIMA-EGARCH i xarxes neuronals wavelet (WNN) —amb una millora addicional a través d’una xarxa neuronal recurrent quàntica (QRNN)—, els autors analitzen les interaccions dinàmiques entre els tipus de canvi BTC/USD i EUR/USD. L’estudi se centra en episodis d’atacs especulatius i short squeezes, moments caracteritzats per moviments bruscos de les divises i una resposta intensificada dels inversors.
Els resultats mostren que els volums de negociació i les sacsejades de preu del bitcoin no es limiten a l’àmbit de les criptomònedes. De fet, poden traslladar-se als mercats de divises fiduciàries, i augmentar la volatilitat del dòlar i afectar indirectament la dinàmica del parell EUR/USD. L’estudi demostra que, durant períodes d’alt estrès financer, el tipus de canvi BTC/USD actua com a transmissor de volatilitat, fet que impulsa els inversors del mercat tradicional de divises a reequilibrar les seves carteres, de manera que es creen bucles de retroalimentació.
El model híbrid capta amb èxit relacions no lineals, agrupacions de volatilitat i interaccions en el domini temps-freqüència. A més, quan s’hi afegeix una capa QRNN, el model assoleix més precisió predictiva, especialment a l’hora d’anticipar pics de volatilitat durant episodis d’estrès. Aquests resultats posen de manifest el potencial del bitcoin per amplificar el risc sistèmic en els mercats monetaris globals.
L’article qüestiona la visió tradicional que el bitcoin opera de forma aïllada. En lloc d’això, el posiciona com un catalitzador especulatiu capaç d’influir en els moviments de les monedes a escala global i complicar la transmissió de la política monetària.
Els autors conclouen que, a mesura que l’ecosistema criptofinancer aprofundeix els seus vincles amb els mercats fiduciaris, els reguladors i responsables polítics han d’incorporar aquestes interaccions als sistemes de monitoratge de riscos. Ignorar-les podria deixar vulnerabilitats sistèmiques sense abordar, especialment en moments d’estrès de liquiditat o incertesa política.
Descobreix més coses sobre la recerca de la UB Business School! Explora la llista completa dels nostres investigadors i les seves últimes publicacions aquí.