El país d’origen dels directius generals és un factor important capaç d’explicar els diferents tipus de rendiment que presenten les empreses, segons un estudi recent dels investigadors Josep García Blandón (Universitat Ramon Llull), Josep Maria Argilés Bosch (UB Business School) i Diego Ravenda (Toulouse Business School). En concret, els directors generals anglosaxons presenten una rendiment significativament inferior que el de consellers delegats d’altres regions. Aquest és el cas de directors generals de països com el Estats Units, Regne Unit, Hong Kong, Canadà, Austràlia i Papua Nova Guinea, que mostren un pitjor rendiment a nivell mediambiental, social i de governança, que al seu torn provoca un pitjor rendiment global de l’empresa. Així doncs, els resultats posen en entredit la visió força estesa que els directors generals de països anglosaxons són millors que els d’altres països.
De fet, els directors generals de països de l’àmbit de la llei civil francesa (França, Espanya, Brasil, Mèxic, Bèlgica, Països Baixos i Argentina) registren millors resultats a nivell mediambiental, social i de governança, així com un millor rendiment global de l’empresa. En canvi, els països de l’àmbit de la llei civil germano-escandinava (Alemanya, Dinamarca, Suècia, Japó, Taiwan i Suïssa) encapçalen el llistat dels millors directors generals pel que fa al rendiment financer. En canvi, els directors generals de l’àmbit de la llei civil francesa en són els pitjors. Tot i així, les diferències relatives al rendiment financer no són estadísticament importants.
Els directius generals procedents dels Estats Units mostren particularment un robust rendiment financer en comparació als directius d’altres països, però un pitjor rendiment a nivell mediambiental, social i de governança. Malgrat tot, aquest efectes es compensen l’un a l’altre i no s’observen diferències importants en el rendiment global dels directors generals dels Estats Units en comparació als directius d’altres països.
Els resultats de l’estudi s’han publicat a Journal of Business Economics and Management sota el títol “Exploring the Relationship between CEO Characteristics and Performance”. L’article examina la relació que s’estableix entre les característiques dels directors generals i el rendiment de les empreses a partir d’una mostra integrada pels directors generals amb millor rendiment segons la Harvard Business Review.
Els resultats de l’estudi també mostren que un alt rendiment financer està estretament relacionat amb un rendiment inferior a nivell mediambiental, social i de governança. Aquest fet recolza la idea que el cost d’implementar polítiques de sostenibilitat repercuteixen en última instància en els resultats financers. Els autors també han detectat que directors generals procedents d’altres empreses mostren un millor rendiment que aquells que ja hi treballaven amb anterioritat. Això és cert tant a nivell financer com a nivell mediambiental, social i de governança. Aquest resultat encaixa amb la creixent visió positiva que es té dels directors generals de fora de l’empresa. Precisament, aquesta dada té a veure amb la ràtio de directors generals outsiders que en la actualitat passen a ocupar vacants disponibles a les principals organitzacions internacionals.
Pel que fa a la formació acadèmica, els directors generals amb titulacions d’enginyer acostumen a mostrar un millor rendiment mediambiental, social i de governança. En aquest sentit, també registren un millor rendiment global.
Finalment, mentre que l’edat del director general no sembla ser un factor que influenciï el rendiment, l’antiguitat del director general a l’empresa sí que és revela com un factor important. En concret, els directius amb més anys d’experiència a la companyia obtenen un millor rendiment financer, però un pitjor rendiment mediambiental, social i de governança. Això suggereix que els directors generals amb més antiguitat a l’empresa estan més centrats en el rendiment financer, mentre que directors generals de nomenament recent estan enfocats cap a aspectes relacionats amb la sostenibilitat.