Global healthcare company Grifols is a clear example of the article’s thesis

Un article científic recent ha mostrat que les noves multinacionals incrementen el seu rendiment internacional quan s’exposen a mercats desenvolupats durant els primers anys de vida de l’empresa o a l’inici del seu procés d’expansió internacional. Els beneficis d’aquesta prompta exposició compensarà els costos associats a l’expansió si l’empresa adopta una actitud positiva cap a l’aprenentatge i es limita a només alguns països, segons s’explica en l’article publicat conjuntament per Esteban García-Canal (Universidad de Oviedo), Mauro F. Guillén (University of Pennsylvania), Paloma Fernández (Universitat de Barcelona) i Nuria Puig (Universidad Complutense de Madrid). L’estudi ha aparegut a la revista científica Business Research Quarterly sota el títol “Imprinting and early exposure to developed international markets: The case of the new multinationals”.

Malgrat les possibles conseqüències negatives a curt termini, una prompta exposició a països desenvolupats pot considerar-se una inversió per reforçar la competitivitat de la nova multinacional. Aquests mercats són més exigents en relació al disseny de producte, tecnologia i servei. Així mateix, el feedback i l’aprenentatge que adquireixen aquestes empreses pot incrementar la competitivitat internacional dels seus productes. Pel contrari, una expansió tardana implicaria que la inèrcia i la resistència al canvi podrien entorpir la assimilació i disseminació dels recursos i el coneixements adquirits als mercats desenvolupats. En qualsevol cas, cal escollir amb molt compte els mercats d’expansió. En aquest sentit, no cal que siguin els països més desenvolupats, sinó aquells on trobem els competidors i clients més sofisticats.

Però l’exposició als països adequats i en el moment adient no és suficient. A més, cal combinar aquests dos factors amb l’actitud correcta. En concret, l’empresa ha d’orientar-se cap a adquirir nous coneixements i capacitats per tal de transferir-los a tota l’organització, i limitar la seva exposició en termes de compromisos fiscals i risc econòmic. Finalment, cal que aquestes multinacionals disposin d’una estratègia d’aprenentatge per adquirir i explotar el coneixement i capacitats per millorar la seva competència internacional.

L’exemple del fabricant xinès d’electrodomèstics Haier il·lustra clarament les conclusions de l’article. El primer destí estranger de la companyia van ser els Estats Units perquè volia posar-se a prova en un mercat exigent i estava disposada a dur a terme els ajustos necessaris per tenir èxit en aquell mercat. El raonament d’aquest moviment era que si l’empresa podia competir de manera eficient en un mercat madur, aquesta també podria planificar l’assalt dels mercats de països en vies de desenvolupament sense gaire esforç.

En l’àmbit de les indústries de la salut, Grifols és un exemple –en què Paloma Fernández ha fet aportacions originals per a l’article– que els contactes de la família Grifols, primer amb laboratoris alemanys (1909-1936), després amb corporacions americanes (1940-1980) i finalment amb firmes japoneses globals (després de la dècada de 1980) van ser extremadament importants a l’hora fixar valors, accions, estratègies i relacions en la fase d’expansió i globalització del grup. “En resum, l’article brinda una lliçó important per als nostres emprenedors en aquests temps d’incerteses i declivi relatiu: Malgrat l’alentiment de l’economia, noves multinacionals poden aprofitar-se amb èxit de la transferència de coneixement dels líders per tal d’accelerar el procés de superació de la disparitat tecnològica i financera en relació als líder globals”, ha sentenciat Paloma Fernández.