Un estudi recent de la investigadora de la UB Business School Dra. Mercè Mach ha confirmat els efectes de l’entorn laboral i el suport del supervisor en la decisió dels empleats d’assistir o no a la feina tot i estar malalts o no trobar-se bé, un pràctica coneguda com “presentisme”. El presentisme té importants conseqüències sobre el rendiment de l’organització i el benestar de les persones. A més, la literatura científica ha demostrat que els empleats que van a treballar amb freqüència estant malalts s’absenten en major mesura durant els següents 18 mesos i fins i tot tres anys després. A més, el presentisme també pot perjudicar la qualitat del servei prestat.

“La principal contribució d’aquest estudi a la investigació són les evidències sobre la influència contextual del fenomen, ja que el presentisme no és un comportament individual, sinó un comportament relacionat amb el clima de l’organització i això podria ser gestionat des de les polítiques i pràctiques de les organitzacions”, ha explicat la investigadora de la UB Business School.

L’estudi dirigit per la Dra. Mercè Mach ha centrat l’atenció en els metges, infermers i altre personal d’un hospital privat al Líban, tot i que els resultats també podrien aplicar-se a entorns laborals amb un alt grau de presentisme. De fet, el presentisme és més freqüent en els sectors de salut i educació. Els gerents d’hospitals, en particular, són més propensos a desenvolupar climes de presentisme, on s’exerceix una pressió per anar a treballar tot i estar malalt, encara que el presentisme entre el personal de l’hospital pot afectar la qualitat de l’atenció mèdica proporcionada, la qualitat del treball i la salut a llarg termini dels afectats.

“El presentisme és important des de la perspectiva dels empleats, ja que la seva pràctica podria agreujar les condicions mèdiques existents de l’empleat, danyar la qualitat de vida laboral i donar la impressió de falta d’efectivitat a la feina. El presentisme també és important des del punt de vista de l’ocupador, atesos els costos de la disminució de la productivitat”, ha advertit la Dra. Mercè Mach. La investigadora de la UB Business School ha afegit que: “Alguns estudis estimen que el cost del presentisme és més alt que el de l’absentisme”.

Els resultats s’han publicat a la revista PLOS One sota el títol Working conditions in hospitals revisited: A moderated-mediated model of job context and presenteeism. Els coautors de la Dra. Mercè Mach són Aristides I. Ferreira (Instituto Universitário de Lisboa), Luis F. Martinez (Nova School of Business and Economics), Antonina Lisowskaia  (St. Petersburg State University), Grace K. Dagher (Lebanese American University) i Amalia R. Perez-Nebra (Centro Universitario de Brasilia).

“El presentisme és una fase poc coneguda entre l’absentisme i la plena participació en els entorns laborals. A més, els elements predictius del presentisme i l’absentisme no solen ser idèntics”, ha explicat la Dra. Mercè Mach. “A la premsa popular, la majoria dels enfocaments del presentisme se centren en el potencial de contagi de malalties en el lloc de treball. En la literatura científica especialitzada, en canvi, l’atenció s’ha centrat en el predomini del presentisme, les causes i, sobretot, el mesurament de la pèrdua de productivitat que es considera que acompanya aquest fenomen”, ha agregat.

Els autors de l’article recomanen la creació d’entorns de treball que disminueixin el presentisme entre els seus empleats, com ara programes de descans actiu o activitat física aeròbica. Els investigadors també adverteixen en contra d’aquells ambients en els quals els empleats perceben un baix suport per part del supervisor, cosa que també fomenta el presentisme.

El suport del supervisor té un paper important en la promoció de l’autonomia del treballador i, per tant, permet els empleats augmentar la seva percepció d’empoderament per gestionar les seves tasques. En aquest sentit, els gerents s’han d’assegurar que els empleats entenguin correctament les seves tasques i que disposin d’una descripció actualitzada i detallada de les mateixes, perquè puguin complir amb els objectius de les seves organitzacions.

Aquest estudi omple un buit existent en la investigació, ja que proporciona explicacions sobre les causes del presentisme i esclareix si les persones que van a treballar mentre estant malaltes poden experimentar una pressió contextual o bé ho fan per motius personals. Així doncs, els diferents factors físics i socials que influeixen en els empleats els obliguen a estar presents a la feina, fins i tot si pateixen condicions físiques o psicològiques. La percepció de l’obligació d’assistir a la feina sense tenir en compte les seves condicions mèdiques depèn precisament del context en què es produeix aquest episodi.