Tractat de pau i amistat entre al-Malik al-Axraf Salah al-din Jalil ibn Sayf al-din Qalawun, soldà mameluc d’Egipte, i Jaume II el Just. Signat el 19 de safar de 692/28 de gener de 1292. Pacte de no-agressió i de respecte vers les persones i els béns dels territoris i entorns marítims de les possessions del soldà i de Jaume II, en ambdós casos amb menció expressa i detallada. Jaume i els seus es comprometen a mantenir l’amistat amb al-Malik al-Axraf i a no convenir amb els reis francs o d’altres que mantinguin confrontacions amb el soldà. Els catalans cercaran el desistiment de qualsevol enemic del soldà (el Sant Pare, les ciutats italianes, grecs, bizantins, francs o tàrtars, etc.). Es contreu l’obligació recíproca de socórrer i protegir vaixells i nàufrags en les costes del país amic i de facilitar-ne el retorn; es procedirà a la repatriació dels patrimonis i mercaderies dels difunts; es garanteix el respecte als ambaixadors en trànsit; s’obliguen a la detecció dels possibles violadors de la pau establerta; s’autoritzarà la circulació de ferro, fusta i teixits; els captius musulmans conduïts als països del rei seran alliberats; les concertacions entre mercaders musulmans i cristians es faran d’acord amb la llei islàmica; hi haurà obligació de restituir els fugitius i les seves mercaderies; es facilitarà la visita a Jerusalem tant per part d’homes com de dones que disposin del salconduit reial, sempre que el rei Jaume mantingui discreció sobre els pelegrinatges; i les taxes duaneres seran fixades segons els costums. La pau serà indefinida, sense interrupció per mort d’un dels sobirans o pel seu relleu en el càrrec.
Tractat de pau, amistat i comerç establert entre el rei Alfons IV i el soldà mameluc d’Egipte al-Malik al-Axraf Barsbay, Rodes, 7 de ramadan de 833/30 de maig de 1430. Hi intervenen, per part del primer, els mercaders i ambaixadors Rafel Ferrer i Lluís Sirvent. Per part egípcia, actuen Nāsir al-Dīn Muhammad ibn Maymun, Nasir al-Din i Sayf al-Din Xahir al-Nu’aman.
Acord amb trenta-dos articles en què s’estableix: pau permanent i amistat; lliure trànsit per als súbdits d’Aragó en territori egipci (des d’al-‘Amidayn fins a Tars), i reciprocitat per als súbdits mamelucs; protecció de vaixells i mercaderies en trànsit; llibertat de comerç; fundació i edificació d’una fonda catalana a Alexandria; nomenament de cònsol català i assignació d’estipendi; extraterritorialitat en l’aplicació del dret per part del cònsol català; dret a la importació de vins, entre d’altres. Participa en l’establiment de l’acord «el Senyor de Rodes», representat per Murad Jan, que és esmentat com el seu ambaixador. Es manifesta la supressió d’un article addicional (núm. 33), que no fou subscrit finalment. També són esmentats, per part egípcia, Mustafa Bey, Murad i Saljuq, Jan el Turc (?) o Murad Jan (potser el de Rodes?) i ‘Abd al-Rahman. Se signa, per part catalana, a condició que s’alliberin els presoners capturats en el naufragi del vaixell de Nicolau Julià i a la devolució de les riqueses que aquesta nau transportava.
