Tractat de pau entre Muhammad II de Granada i Jaume II el Just, datat a Oriola el 15 de maig de 1296/11 de ragab de 695.
Muhammad II b. Nasr de Granada es compromet al manteniment de la pau, ferma i de per vida, amb Jaume II, que accepta un compromís idèntic. El soldà garanteix la protecció de les persones, les terres, els béns i les mercaderies dels súbdits de Jaume II; la lliure importació i exportació en els seus territoris, previ pagament dels aranzels duaners corresponents; la concessió d’alfòndecs i el respecte dels costums en les activitats mercantils. S’obliga Jaume II a actuar amb reciprocitat sobre allò establert. L’un i l’altre accepten fer-se càrrec o responsabilitzar-se de la reparació recíproca dels danys causats pels seus súbdits en territori de l’altre. S’esmenta l’existència de còpia de l’acord en llatí, remesa prèviament a Muhammad II, a la qual el present document dóna resposta.
Esborrany de tractat de pau, amistat i lliure comerç entre Muhammad II de Granada i Jaume II el Just, datat en 1296, que obliga a respectar la lliure circulació de mercaderies (com ara pa, blat, cavalleries i ramats). Granada ofereix a Jaume el seu ajut contra el sobirà de Castella, Don Fernando, i prohibeix als seus súbdits desplaçar-se a Sevilla. S’estableix un compromís de reparació dels danys causats per terra i per mar, per part dels súbdits de Granada envers els de Jaume II, i la promesa de cessió d’efectius de combat ben avituallats al servei del rei Jaume.
Tractat de pau duradora i d’aliança fidel entre Muhammad II Abu ‘Abd Allah b. Nasr de Granada i Jaume II el Just contra Castella, signat el darrer dia de rabi’ II de 701/31 de desembre de 1301 [a Granada]. Els dos magnats es comprometen a la plena obertura comercial, d’importació i exportació de mercaderies entre els seus regnes, a garantir la seguretat per a les persones i els havers en circulació i al respecte dels aranzels consuetudinaris. A més a més, Granada prestarà ajut a Jaume II contra Castella, al sector de Múrcia. Ambdós signataris s’abstindran d’establir pactes amb Castella contra l’altre, ans al contrari, s’organitzaran atacs conjunts contra els castellans. En els pactes, Granada ofereix ajut de cavalleria, sempre que els catalans proveeixin intendència per a homes i animals i indemnitzacions per pèrdua de muntures. Granada accedeix a cedir Múrcia als catalans (si és conquerida) i, els uns i els altres, respectaran les conquestes que obtinguin respectivament, tot recordant que els territoris de Tarifa i Qastal pertanyen al regne de Granada, i que, si els catalans se n’apropiessin, de mans del rei Alfonso o del seu germà l’infant Fernando, els haurien de restituir al soldanat.
Pau ferma entre el soldà de Granada Ismail b. Farag b. Nasr i Jaume II el Just, signada el 17 de rabi II de 721/16 de maig de 1321 [a Granada], per cinc anys i en compliment de totes les estipulacions que fan referència a la lliure circulació de persones i de riqueses, i al manteniment de la pau al mar. Cap contraent no farà pactes amb els enemics de l’altre i es respectarà la voluntat dels mudèjars que desitgin emigrar vers el regne de Granada fent-ne possible la circulació.
Tractat de pau, per cinc anys, entre Muhammad IV de Granada i Jaume II, establert a mitjan de gumada II de 726/mitjan maig de 1326, per mediació de l’enviat Joan Enric, en què es renova el subscrit anteriorment per Isma’il I, pare de Muhammad. Això és, per part granadina: es garanteix la seguretat, respecte i protecció de les persones i dels productes que circulin per mar o per terra, d’un i altre país; es mantenen els pagaments acostumats i, si escau, les prohibicions antigues sobre l’exportació d’alguns articles. S’estableix el respecte mutu de vaixells, al mar o en port, i la protecció i alliberament immediat de presoners eventuals, per part d’ambdós poders. El regne de Jaume II no acollirà els rebels a l’autoritat del soldanat i no impedirà l’emigració de poblacions mudèjars a Granada. Menciona l’ús de segell.
Tractat de pau entre Iusuf I b. Abi-l-Walid Isma’il b. Faray b. Nasr de Granada i Alfons III el Benigne signat a Fes a finals de du-l-qa’da de 735/juliol de 1333, afegint-se al pacte establert entre l’emir Abu-l-Hasan de Fes i Alfons XI de Castella a finals de gumada II de 734, que s’establí amb vigència per quatre anys i que entrava en vigor a partir de març de 1334. Mitjançant l’ambaixada de l’alcaid Abu-l-Hassan b. Kumaxa, i el retorn d’aquest amb la documentació lliurada pel rei Alfons, es confirma l’acceptació, per part del català, de les condicions consignades en l’acord previ esmentat. Ús de segell per a la rúbrica.
Tractat de pau entre Muhammad V de Granada i Pere III el Cerimoniós, que inclou també el soldà marínida Abu Faris. Signat en els deu primers dies de ragab de 768/10 de març de 1377 [a Granada], i amb una durada de tres anys. S’estipula pau i protecció per als vaixells, els viatgers i els nàufrags i per procedir a les aiguades; s’estipulen llibertats per a la població de mudèjars súbdits de Pere III. El soldà es compromet a la no-agressió, ni ultratge, per terra o per mar, contra cap dels territoris o fortaleses de Pere III, ni contra els seus súbdits. Manteniment de llibertat completa de moviments i de comerç per als súbdits cristians en els territoris de Granada i del soldanat marínida, amb pagament de les tributacions que eren habituals. Restes de cordó amb segell.
Tractat de pau entre Muhammad V Abu-l-Haggag b. Abd-al-Walid b. Nasr de Granada i Pere III el Cerimoniós, datat el 18 de safar de 779/29 de maig de 1377 [Granada]. Muhammad confirma l’arribada de l’ambaixador de Pere, Francesch Marrades, que porta credencials, poders i instruccions per tractar un conveni amb Muhammad. Aquest accedeix a la concertació d’un tractat de pau, per cinc anys, a partir del següent solstici d’estiu. L’acord inclou les estipulacions següents: lliure circulació de persones, capitals, provisions i mercaderies, per terra i per mar entre els dos territoris. L’alliberament de captius, entre els quals els de la galera d’Almeria retinguts pel rei Pere, i intercanvi de presoners (vint-i-quatre musulmans i trenta cristians). S’acorda un compromís de no aliança contra els enemics de Pere III, amb menció del regne de Castella. Les naus de mercaderia o corsàries d’un i altre bàndol seran acollides, protegides i proveïdes per la jurisdicció del ports de l’altre i defensades de possibles perseguidors. S’atorga seguretat per a les embarcacions damnades, que podran reparar sense obstacles vergues, màstics, veles o timó. En cap sentit, no seran objecte de tracte vexatori els musulmans mudèjars que decideixin emigrar a Granada. En les accions bèl·liques i de conquesta contra tercers, ambdós magnats es comprometen a alliberar els vassalls de l’altre que hagin estat capturats en aquestes circumstàncies. El soldà proporcionarà -segons disponibilitat- quatre o cinc-cents genets, pagats amb set dinars d’or al mes i quaranta dinars al mes per al seu alcaid, amb l’objectiu de reforçar el braç del rei Pere contra l’enemic comú. El rei haurà d’ajudar el soldanat, per mar, amb quatre o cinc vaixells tripulats i amb trenta ballesters i dos-cents vint infants; cada vaixell rebrà nou-cents dinars d’or per mes. Francesc Marrades manifesta no tenir competències sobre aquest punt, que s’estableix com a provisional en espera de la confirmació reial. L’acord implica tots els territoris on s’exerceixi la sobirania del soldanat (de Beira a Gibraltar) i del rei; la redacció duu la firma i el segell del soldà i se’n fan dues còpies, en àrab i en llatí («cristiano»).
