El GEHCI, un projecte consolidat d’història cultural Aquest 2010 representa un any especial, ja que celebrem el vintè ani-versari de la fundació del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels In-tel·lectuals (GEHCI). El GEHCI va néixer precisament el curs 1989-1990, quan Jordi Casassas va organitzar un seminari amb un grup d’estudiants de darrer curs […]
El GEHCI, un projecte consolidat d’història cultural Leer más »
El període d’entreguerres i sobretot la dècada dels anys trenta van suposar la immersió plena de la societat catalana i espanyola en la societat de cultura de masses. Una peça clau d’aquesta transformació social va ser el perfeccionament tècnic assolit a partir dels anys vint pels elements de la comunicació (la càmera fotogràfica Leica, l’adaptació dels aparells de ràdio per permetre l’escolta col·lectiva, etc.).
La comunicació en el si de la societat de masses Leer más »
Els intel·lectuals davant dels reptes dels anys seixanta Grup d’Estudis d’Història de la Cultura GEHCI DOI: https://doi.org/10.1344/%25x Resum: La progressiva aparició d’estudis específics i l’avenç de la recerca mostren de manera clara l’interès que desperten els anys seixanta del segle XX entre els contemporaneistes. Jornades científiques i números monogràfics de publicacions especialitzades així ho mostren.
Els intel·lectuals davant dels reptes dels anys seixanta Leer más »
Límits i perspectives de la indentitat local en l’època contemporània. El cas de Castelló Nicolas Berjoan TELEMME DOI: https://doi.org/10.1344/%25x Resum: És un llibre remarcable el que el 2011 van publicar quatre representants del dinàmic Seminari d’història cultural de la Universitat de València. Remarcable pel seu objecte, la construcció de la identitat local de Castelló,
Límits i perspectives de la indentitat local en l’època contemporània. El cas de Castelló Leer más »
La rellevància que tingué, des de finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona, contrasta amb el desinterès historiogràfic posterior per aquest espai. La seva importància depassa l’àmbit estrictament cultural, ja que constituí un epicentre interclassista de trobada social, d’oferta del nou oci de masses i que facilità la formació d’una nova «consciència barcelonina».
El Paral·lel: absència de la qüestió. De l’oblit a un debat sobre el seu estudi Leer más »
EDITORIAL NÚM.26 Aprofitem aquest editorial per informar-vos, il·lusionats, que Cercles Revista d’Història Cultural estrena una nova pàgina web, amb la idea de millorar la difusió i la transferència dels resultats a la comunitat científica i investigadora en general. Juntament amb les pàgines que acullen la nostra revista com RACO i RCUB, ara els lectors la
Una cartografía dels nacionalismes a l’Espanya del primer nou-cents Òscar Costa RuibalUniversitat de Barcelona (UB) DOI: https://doi.org/10.1344/%25x
Una cartografía dels nacionalismes a l’Espanya del primer nou-cents Leer más »
Catalina Moner i Jordi Pons, Gabriel Alomar. Pedagog, publicista,
escriptor, poeta i polític, Palma de Mallorca, Illa, 2017.
Gabriel Alomar, del catalanisme al socialisme Leer más »