Pau Viciano
Universitat de València

DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2022.25.1012

Paraules clau: edició de fonts, fonts medievals, historiografia, Renaixença, segle XIX

Resum: L’any 1856 Pròsper de Bofarull va publicar l’edició dels registres del Repartiment de València conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Malgrat la importància d’aquesta font històrica, la historiografia valenciana va trigar a fer-se ressò de l’obra. A l’inici del segle XIX el projecte d’edició del Repartiment per part de l’erudit Jaume Villanueva es va veure frustrat, però la còpia manuscrita dels registres va ser utilitzada pels estudiosos locals.
Finalment, trenta anys després de la seua aparició, el Repartiment de Bofarull va ser «descobert», difós i utilitzat per una nova generació d’historiadors que unien als ideals de la Renaixença el rigor d’una història crítica i erudita basada en les evidències documentals. En aquest sentit, l’activitat del canonge i arxiver Roc Chabàs, a través del seu contacte amb l’arxiu de Barcelona, va ser determinant per a donar a conèixer l’obra de Bofarull i, fins i tot, completar-la amb els índexs que van facilitar-ne la consulta entre els estudiosos valencians.