Magí Sunyer
URV

DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2016.19.1003

Paraules clau: Víctor Balaguer, literatura catalana, Jacint Verdaguer, Conrad Roure, Frederic Soler, Emili Guanyavents, cultura del republicanisme, Catalonia

Resum: Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme