Aprofitem aquest editorial per informar-vos, il·lusionats, que Cercles Revista d’Història Cultural estrena una nova pàgina web, amb la idea de millorar la difusió i la transferència dels resultats a la comunitat científica i investigadora en general. Juntament amb les pàgines que acullen la nostra revista com RACO i RCUB, ara els lectors la trobaran també a l’adreça: https://www.ub.edu/cercles/. En aquest portal, els articles tindran un nou format –que inclou la possibilitat de  compartir-los a les xarxes socials–,una breu biografia dels autors i la seva fotografia. També s’han ampliat els apartats explicatius per tal d’afavorir la projecció de la revista a totes les persones investigadores interessades en la història cultural i per contribuir a consolidar la proposta de Cercles Revista d’Història Cultural en l’àmbit de les publicacions
universitàries. Si el 2011, amb el número 14, celebràvem el primer accés digital a la revista, gràcies al portal de les Revistes Catalanes amb Accés Obert (Cercles: revista d’història cultural (raco.cat)), el 2015, amb l’exemplar 18, ens incorporàvem al portal de referència de les revistes científiques de la Universitat de Barcelona: Cercles. Revista d’Història Cultural (ub.edu). Complementàriament a aquests repositoris, apostem ara per un web específic, per contribuir a visualitzar-la encara més i per consolidar els resultats del 2023, en quèva ser reconeguda per segon any consecutiu al Q2 d’Història i Estudis Culturals en el prestigiós rànquiing de l’Scimago Journal Rank.

Òbviament, aquestes millores no tindrien sentit ni serien  possibles sense els autors que ens confien els seus originals: un any més tots els articles d’investigació que publiquem aquí han passat per un rigorós procés d’avaluació per especialistes externs al consell de redacció de la revista. Amb aquest número miscel·lani, els continguts de la revista abracen diferents temàtiques de la història cultural del segle xx.

El tema de la sociabilitat informal és a la base de dues intervencions: la primera, a càrrec de Marc Geli Taberner, investigador doctoral a l’Escola Universitària ERAM – Universitat de Girona, analitza l’espai d’oci del Paral·lel, centrant-se en els problemes metodològics que se’n deriven; la segona, escrita per Oriol Ponsatí-Murlà, professor lector del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona, tracta les vicissituds de l’Agrupació d’Escriptors Catalans durant la
Guerra civil espanyola.

Pel que fa a la història dels intel·lectuals, presentem un text d’Onésimo Díaz Hernández, professor d’Història Contemporània de la Universidad de Navarra, sobre Florentino Peréz Embid en la seva funció de director de Belles Arts al final del franquisme, i un d’Agustí G. Larios, professor de la Universitat de Barcelona, sobre Manuel Sacristán com a traductor i intermediari dels nous corrents del marxisme cultural al final del franquisme. Finalment, també s’inclouen
articles sobre la cultura política dels moviments socials: l’estudi de Miguel Vidal Bosch, doctorand de la Universitat de les Illes Balears, que analitza la renaixença del mallorquinisme polític durant el franquisme, i l’article d’Eloi Gummà Vidal, doctorand a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor d’un treball sobre les primeres eleccions polítiques al Parlament de Catalunya.

Clouen el volum, les ressenyes sobre obres destacades d’història cultural, a càrrec de Jordi Roca Vernet, Pep Rueda, Núria Miquel Magrinyà, Àlex Pocino, Gerard Amatllé i Oriol Luján.

Confiem que, a banda de les millores en l’accés a la revista, els lectors puguin gaudir de treballs de qualitat contrastada en el nostre àmbit.